Sembla que, per fi, estem a les portes de l’inici de la fi d’aquesta pandèmia mundial que estem vivint des de fa més d’un any i que ens ha fet viure unes situacions que a la nostra ciutat, per sort, esperem només viure un cop a la vida. Estic segura que hem fet història sense adonar-nos-en i que els infants de fins a set anys d’avui de ben segur que ho estudiaran als llibres de textos quan siguin grans i els costarà creure el que han viscut: mascaretes i guants per sortir de casa, rotlles de paper de vàter exhaurits, prohibicions i control del contacte amb els éssers estimats i tot el món tancat a casa.
Aquests mateixos infants que estudiaran tots els fets d’aquí a uns anys, són, sens dubte, els que ens han donat una lliçó, ja que són els que s’han adaptat més bé a totes les mesures, exigències i prohibicions. No sé si per la seva gran normalització en qualsevol aspecte de la seva vida, per la naturalitat i acceptació de les normes o per la plasticitat del seu cervell, tot i que crec que es mereixen molts aplaudiments ben forts per la seva manera de portar la pandèmia. La seva realitat imposada ha estat, entre altres aspectes: restar confinats i confinades a casa, sense poder veure els seus iguals, que són de qui es retroalimenten i aprenen, escoles i parcs tancats, segon habitatge per a molts i moltes, extraescolars i activitats de lleure anul·lades i una sèrie de normatives noves que s’havien de complir i inexistents fins aleshores, com portar la mascareta a qualsevol lloc i l’ús de gel hidroalcohòlic a tot arreu. A alguns adults els ha costat, de fet, els veiem diàriament amb mascaretes mal posades, quan ells les aguanten estoicament tot el dia, dins i fora la classe, jugant amb el seu grup bombolla.
I ara que es comença a normalitzar i podem començar a sortir i socialitzar-nos amb certa llibertat, com representa que ens hem de comportar amb els infants? Crec que ara, que sembla que en l’àmbit hospitalari està tot més controlat (o això creiem) i que se sap que el seu índex de contagi és més baix, veient el seu comportament estaria bé que pogués ser avaluable en competències bàsiques, és un bon moment per treballar algun valor com la llibertat, el respecte, la precaució i la responsabilitat personal que tenim com a individus.
S’acosta l’estiu i les vacances d’un curs ben estrany, per a l’alumnat i per al professorat. Pot ser una bona oportunitat per plantejar-nos anar a fer sortides a la natura: cases de colònies (fins i tot de manera familiar), casals d’estiu i aquests espais socials com càmpings, esplais i places per relacionar-se entre iguals, que tant els aporta i els fa créixer, ara que ja tenen ben adquirides totes les mesures de seguretat, els farà millorar els àmbits que dins el curs escolar han estat els més difícils de treballar: els de relacionar-nos fora del grup bombolla, i agafar aire.
