Creix la contaminació acústica a Sabadell. Especialment a tota l’extensió de la Gran Via i la seva continuació per la carretera de Bellaterra fins passada la C-58, així com un tram de la carretera de Santa Perpètua de la Moguda i un altre tram dins el terme municipal de Barberà del Vallès.
Són les conclusions que s’extreuen de l’actualització del Mapa de Sorolls –que emet la direcció de Qualitat Ambiental de la Generalitat– i el qual s’ha fet públic en el darrer mes.
De fet, els trams esmentats ja eren abans punts negres de soroll. Però amb la darrera actualització, s’ha detectat que han augmentat una categoria en l’escala d’intensitat: passen de la franja d’entre 70 i 74 decibels (dB) a la franja superior als 75 decibels. Aquesta darrera categoria és la màxima (d’un total de 5) entre les que la Generalitat cataloga les intensitats de soroll.
A més, el tram nord de la Gran Via on fins ara es movia entre
65-69 dB ara avança a la franja 70-74 dB.
Aquest augment del soroll és directament proporcional al trànsit de cotxes (que és la principal font de generació de sorolls a Sabadell).
De fet, la progressiva desescalada, el final dels confinaments comarcals, la desaparició del toc de queda i la campanya de vacunes han propiciat un escenari de tornada a la normalitat pre-Covid. I conseqüentment, un augment de la interacció social i la mobilitat física en cotxe (sigui per desplaçar-se a la feina, a trobades socials d’oci, plans de cap de setmana, etc.).
Aquesta és, doncs, la principal hipòtesi per explicar aquest increment. “Podria ser perfectament”, explica Oriol Marquet, membre del Departament de Geografia de la UAB, “ja que a l’augment de les trobades socials cal afegir la pèrdua de confiança en el transport privat i el traspàs d’usuaris al vehicle privat”.
Marquet, però, hi veu un element positiu a la ciutat: “A Sabadell no tenim tantes motos com per exemple a Barcelona, que és un focus de soroll molt important”. L’investigador afegeix que la solució seria disminuir l’ús del cotxe. “Hi ha solucions tècniques com les pantalles que ja hi ha a la C-58, al seu pas per Badia. Però no són aptes dins de la ciutat, perquè la tallen”, explica.
La nit: torna el ‘botellón’
El procés de normalització postpandèmia també ha animat la vida nocturna. D’aquí que les queixes per sorolls juvenils nocturns (propis del consum d’alcohol al carrer) estiguin repuntant aquest maig i juny.
La mateixa síndica de Sabadell, Eva Abellan, reconeixia aquest hivern que les queixes davant la sindicatura s’havien minimitzat durant el confinament i el toc de queda nocturn de les 22 h.
Però la reaparició dels botellons al centre (amb denúncies a la premsa, com les vehiculades la setmana passada pel D.S.) evidencien que les queixes no trigaran a tornar. De fet, l’informe del Mapa de Sorolls indica que l’oci genera soroll d’entre 60 i 64 decibels.
Diverses associacions veïnals apunten que el soroll no s’ha erradicat, només s’ha desplaçat a altres punts de la ciutat: “Ara s’aglutinen grups a parcs i places a l’aire lliure”, sostenen.
Adenc: silenci per als ocells
A banda dels éssers humans, el soroll també té un impacte en la fauna de la ciutat. I més concretament en els ocells. Segons Joan Carles Sallas, president de l’Adenc, els ocells necessiten espais verds i de tranquil·litat per poder mantenir la seva presència. “Cal un cert nivell de silenci, d’espais pacificats, per tal que siguin espais on la biodiversitat es garanteixi i es reprodueixi”, sosté Sallas. I posa com a exemple contrari la plaça de Pep Ventura: “Està envoltada de trànsit! Amb aquell impacte, és difícil que arribin a res”.
Per a Sallas, la contaminació acústica està intrínsecament lligada als cotxes. “Per això caldria aplicar la llei de la zona de baixes emissions”, proposa, “així com que la política de Zona 30 fos real”. I és que, a parer seu, ningú té la percepció que es multin els cotxes que superen aquesta velocitat o les motos que fan soroll expressament.
Així, els cotxes elèctrics poden ser una via interessant en la reducció de contaminació acústica i ambiental.
