Magda Vives-Jenny Grau, lectora
No és perquè quan jo era petita com a neta anava a la casa Grau a visitar la meva àvia i els meus oncles i a jugar al jardí amb els meus cosins. És perquè ja fa 30 anys que la casa Grau va ser expropiada, d’ençà a llavors no solament no s’ha complert el pla urbanístic que va motivar la seva expropiació sinó que a dia d’avui encara s’està estudiant què fer-ne, protegida això sí. Mentrestant la seva degradació és manifesta.
Ningú nega el seu potencial, ubicació a un carrer i a una plaça, jardí, soterrani i dues plantes, l’interior que també té la seva vàlua. La casa Grau és un exemple de negligència i desídia. No parlin de diners, s’ha deixat perdre. Segueixin estudiant, durant dècades s’han fet projectes, per què? Mentrestant ha entrat en un estat ruïnós i quan s’ensorri tindran un solar amb runa i podran fer-ne una plaça protegida. Cinc generacions Grau contemplen indignats aquesta vergonya. Aquest no és el meu Sabadell.
