Daniel Moix, lector
És difícil viure a la carretera de Barcelona al seu pas per Sabadell. El soroll continu del trànsit excessiu comença a les 7 h i ja no para fins a mitjanit. Això si no és el cap de setmana, llavors els cotxes paren als semàfors amb la música fortíssima i les finestres baixades i ens desperten contínuament de matinada.
Hi ha dos carrils, un en cada sentit; però com són força amples, es fan servir com si fossin dos carrils en cada sentit, multiplicant així la capacitat de vehicles.
A més, passen tot tipus de vehicles, com si fos una autopista: camions, autobusos, autocars, ambulàncies, bombers, policia… i tot això arran de les habitatges (les voreres tenen potser un parell de metres d’ample o potser menys). I ningú no respecta el límit de velocitat tampoc.
Condueixen com si estiguessin en una via fora del nucli urbà i no és així. Des de primera hora, les ambulàncies, la policia i els bombers passen gairebé constantment amb les sirenes a la màxima potència (per exemple, a Barcelona les ambulàncies posen la sirena més fluixa). A casa no podem obrir les finestres perquè no ens sentim parlar i a l’estiu ens ofeguem; si hem de fer una trucada de telèfon també hem de tancar les finestres; la televisió a l’estiu l’hem de veure amb subtítols perquè no la podem sentir. Amb la pandèmia, he estat teletreballant i el soroll de la carretera molestava fins i tot a les persones que estaven connectades a la reunió virtual des de les seves cases! I si obrim la finestra (quan ja no podem més), entra un núvol de contaminació i tota la casa fa olor de dièsel. En definitiva: contaminació constant de trànsit, velocitat per sobre del permès, contaminació acústica les 24 hores, dos carrils que es fan servir com si fossin 4, manca de son, problemes de salut, ansietat… Una qualitat de vida pèssima i l’Ajuntament de Sabadell no fa res per pacificar aquesta via!!
