“Des que vam fer l’exposició al Casal Pere Quart, el refugi del Pau Vila ha generat un gran interès ciutadà”. Ho celebra David Palacios, un dels docents de l’institut que des de fa cursos batalla incombustiblement per posar llum damunt el refugi. Des d’aleshores, aquest equip de professors ha avançat molts capítols: van descobrir les localitzacions exactes d’entrada a l’indret o van trobar una de les portes originals, a Castellar del Vallès. Igualment, l’espai continua dormint sota terra i la possibilitat d’obrir-lo a la ciutadania és encara una incògnita.
Docents i veïns demanen a l’Ajuntament una prospecció arqueològica per comprovar l’estat real del refugi. Una actuació que segons han calculat suposaria una inversió d’uns 20.000 euros. Fonts municipals, però, exposen que la Generalitat n’és la propietària i que és l’òrgan que té la competència sobre l’edifici i qui se n’ha de fer càrrec. Precisament, el Ple Municipal ordinari del juny de 2022 va aprovar una moció per instar la Generalitat a recuperar l’espai. Les mateixes veus del consistori afegeixen que el govern municipal ha demanat al director general de Memòria democràtica que es faci un projecte i es dugui a terme.
- L`exposició que l`institut va muntar al Casal Pere Quart
- David Chao
Per la seva banda, els docents implicats lamenten la inacció institucional. “Tothom mostra interès, sí; però ningú vol posar diners”, exposa Palacios. Encara que hi ha hagut reunions amb diversos agents implicats, el projecte segueix enrocat. L’Agrupació de Veïns de Gràcia i l’institut van engegar un micromecenatge que va recollir 6.000 euros per al projecte. Fer-ho per aquesta via “seria la nostra victòria i la seva derrota”, diu Palacios. Igualment, reivindica que “no és la via”, ja que “aquesta recuperació ha de ser per part de l’Ajuntament”. Els implicats en la recuperació continuen insistint que el consistori faci la primera aportació econòmica i després es demani ajuda a altres institucions, com la Generalitat o la Diputació. “Així és com s’ha fet en altres llocs on s’han volgut recuperar espai de memòria”, conclou Palacios.
Els veïns ho veuen un “bé cultural”
Des de l’Agrupació de Veïns de Gràcia, mostren suport ferm al projecte de recuperació del refugi. “Encara hi ha gent gran que en parla i el recorda”, afirma Imma Moles, membre de la junta. Per a l’associació, la iniciativa té un alt valor educatiu i social: “Si sabem que els estudiants marxen a Europa a veure camps de concentració, com no han de conèixer el que tenim aquí?”, es pregunta. Animen a continuar les negociacions “perquè no es deixi perdre” i animen a “fer-ne difusió entre altres instituts i centres educatius”.
