Les dades ens expliquen una realitat latent. En 14,8% dels veïns de Sabadell viuen per sota del llindar de la pobresa. O fet que és el mateix: més de 31.000 persones tenen una renda inferior als 10.000 euros anuals. Així ho indiquen els últims registres de l’Institut Nacional d’Estadística (2018), que encara no tenen en compte els efectes de la Covid sobre la realitat social de la ciutat. L’abast de les dificultats econòmiques afecta especialment la població estrangera. Més d’un terç dels nouvinguts (36%) es troba en situació de pobresa.
Tot i aquests indicadors, Sabadell no té una situació més complicada que la resta de grans ciutats. Es troba dins de la mitjana de la província. La població sabadellenca per sota del llindar de la pobresa (14,8%) està per sobre de Barcelona (12,9%) i de Sant Cugat del Vallès (7,8%), però la situació més preocupant es troba en els municipis limítrofs amb la capital, com a l’Hospitalet del Llobregat (18,3%) i Badalona (17%). De fet, segons les dades disponibles (INE, 2015-2018), les persones en situació de risc a la ciutat s’han reduït un quart (-27%).
És Sabadell una ciutat desigual?
La renda mitjana bruta anual per sabadellenc és de 15.781 euros. La majoria dels ingressos provenen de sous (64%), encara que a causa de l’envelliment de la població les pensions de jubilació cada vegada han guanyat més importància: ja representa un de cada cinc ingressos (19%) dels veïns de Sabadell. La resta prové de la desocupació i altres prestacions (7%) i altres percepcions pel treball, on es troben els autònoms (10%).
Com es distribueix la riquesa per la ciutat? En el mapa per illes [just a la dreta], es pot veure que les diferències dins de la ciutat es compten en metres. La zona més benestant (situada al Centre, amb 23.635 euros de renda mitjana anual) i la més humil (6.075 euros, dins de Can Puiggener) estan separades per poc més d’un quilòmetre. La veritat és que malgrat aquesta diferència, en termes de desigualtats, Sabadell registra uns índexs inferiors als del conjunt de l’Estat.
Un dels indicadors de referència sobre desigualtat és el coeficient de Gini, que indica com es distribueixen les rendes segons la seva població. L’índex es mou entre el 0 i el 100, i com més s’acosta al 100 menys repartida està la riquesa. En el cas de Sabadell, el coeficient se situa en 30,8 punts, per sota de la mitjana de l’Estat (32,1). De fet, en ciutats més riques que la capital vallesana, hi ha unes diferències més importants: Barcelona (36,2) i Sant Cugat (35,7) en són alguns exemples. La renda mitjana a l’illa més rica de la capital multiplica per cinc la més humil.
