Ha tornat a Sabadell. Una escultura de la Mare de Déu de la Salut, que data d’entre 1882 i 1883, ja està al Santuari. Es tracta d’una figura en terracota (ceràmica) de 83 centímetres d’alçada. Es va esculpir als Tallers Vallmitjana i està firmada pel prestigiós escultor català Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905). Amb taller a Barcelona, els Vallmitjana eren els més ben considerats en l’àmbit català del moment.
L’historiador de l’art Patxi Ocio Casamartina va fer la troballa, a principis d’any, en el mercat d’art català. Ocio Casamartina va avisar els responsables del santuari, els quals han adquirit la peça. De fet, l’obra ja llueix al temple.
L’escultura fa 83 centímetres / DS
Va servir de model
La importància de la figura és colossal. “La nostra hipòtesi –potser una mica romàntica– és que els escultors van fer primer aquesta escultura en ceràmica i la van mostrar als responsables del santuari de la Salut d’aquell moment”, explica Ocio Casamartina. “I una vegada van rebre la seva aprovació, els escultors van fer la talla definitiva en fusta, de mides més grans, per posar-la a l’altar del santuari vallesà”, afegeix. O sigui, la figura ara recuperada hauria servit com a model per a la figura genuïna de la Verge de la Salut.
Cremada l’any 1936
La talla de fusta, però, va resultar cremada l’estiu de l’any 1936. “Tan sols es conserven uns dits de fusta”, diu l’historiador de l’art. En tot cas, es conserva una fotografia (que acompanya aquest text) documentada a l’Arxiu Històric de Sabadell dins del fons Casañas. “També es conserven les corones de la verge original”, diu Ocio Casamartina, “ja que mossèn Ernest Mateu i Vidal es devia imaginar dies abans el que havia de venir amb l’esclat de la guerra i les devia amagar”. La tesi doctoral d’Ocio Casamartina, de fet, està centrada en l’estudi de la salvaguarda del patrimoni artístic del Vallès Occidental durant la Guerra Civil Espanyola.
“Va ser una gran descoberta trobar aquesta altra, ja que és exacta a la que teníem i, a parer meu, més bona encara”. I torna a casa una obra que podia haver acabat en altres mans, conclou Ocio Casamartina.
Anitga talla en fusta, cremada l’estiu de 1936 / AHS – FONS CASAÑAS
