Les defenses dels investigats en l’operació Judes presentaran escrits de nul·litat per impugnar la resolució de processament dels tretze encausats. Els advocats d’Alerta Solidària asseguren que han detectat incidències, la darrera l’existència d’una causa secreta d’on sorgeixen els indicis per inculpar els investigats.
Així ho ha anunciat l’advocat del col·lectiu, Jordi Busquets, que representa part dels encausats. Se’ls acusa de pertinença a una organització terrorista i a nou d’ells, a més, per tinença i fabricació de substàncies o aparells de caràcter terrorista.
“Impugnarem la resolució de processament i presentarem aquesta setmana escrits de nul·litat perquè hem detectat incidències, la darrera que existeix una causa secreta d’on surten els indicis de la peça separada, i no hi hem tingut accés mai”, avança l’advocat d’Alerta Solidària Jordi Busquets. Assegura que es tracta de “sorpreses” que es van trobant a poc a poc i que deixen al marge les defenses.
Aquests indicis s’han derivat, assenyala, de les “elucubracions de la Guàrdia Civil” i de “fets inconnexos” que van quedar reflectits en l’atestat policial. “El jutge de l’Audiència Nacional ha copiat el que deia el fiscal, que al seu torn copiava i fins i tot amb faltes d’ortografia els atestats de la guàrdia Civil, que estan fets a partir de fabulacions”, assenyala Busquets.
L’Audiència Nacional processa per terrorisme els CDR sabadellencs de l’Operació Judes
De la mateixa, també se’ls ha informat de l’existència d’una petició de fiança per part de la fiscalia de mil euros, una xifra, però, que encara no s’ha determinat si és en total per als tretze encausats o per a cada un d’ells. Les defenses esperen que dijous, quan declararan un dels investigats a Vic (Osona) i sis més a Sabadell (Vallès Occidental), quedi clar aquest aspecte.
A hores d’ara, els encausats saben que el jutge Manuel García Castellón considera que formaven, dins dels CDR, l’anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada pels investigats d’una “gran radicalitat” que va materialitzar algunes de les accions més contundents que van dur a terme els CDR i que pretenien assaltar el Parlament. S’enfronten a penes que van dels sis als 27 anys de presó.
