Publicitat
Ciutat

Maria Xinxó: “El periodisme és buscar històries”

Maria Xinxó és subdirectora del programa ‘Islàndia’ de RAC1, que fuig de l’actualitat immediata i aposta per explicar històries humanes / CEDIDA (MARC FERRAGUT)

Maria Xinxó (Sabadell, 1982) és periodista i és la subdirectora del programa Islàndia a RAC1. La sabadellenca considera que el bon periodisme és explicar històries humanes del dia a dia i no només centrar-se en temes d’actualitat. Xinxó creu que el futur de l’ofici haurà de tenir en compte aquest paradigma.

Vas començar a ràdios i televisions locals. Et van servir per agafar experiència en l’ofici?

Molt. De fet, van fer-me la periodista que soc ara mateix. A la carrera fas poc periodisme. Per tant, sempre dic que vaig tenir molta sort de treballar a mitjans locals, com Canal Català Vallès, Ràdio Sabadell i Televisió de Sant Cugat. S’hi aprèn molt. 

Després vas passar a ser redactora d’informatius a RAC1 abans de formar part del programa 8 al Dia de 8TV. Quins van ser els motius per tornar de nou a RAC1, uns anys més tard?

Tant a RAC1, en la meva primera etapa, com a 8TV jo feia temes de societat, sobretot enfocats a la salut. És a dir, em centrava en l’actualitat immediata. Però un dia vaig rebre una trucada de l’Albert Om. Em va proposar que formés part d’un programa que ell estava preparant, Islàndia. Vaig acceptar sense pensar-m’ho.

La periodista sabadellenca va començar la seva trajectòria a ràdios i televisions locals per acabar fent el pas a l’emissora líder a Catalunya

Quin tipus de programa és ‘Islàndia’?

Es tracta d’un programa d’autor, fet i pensat per l’Albert Om. Ell tenia molt clar que volia que comencés a les 19 h, perquè és quan la gent ja ha acabat la jornada laboral i està a casa. L’objectiu d’Islàndia és explicar històries humanes i, per un moment, fugir de l’actualitat. De fet, al programa fem una mica el que ens dona la gana. Trobem l’equilibri entre històries doloroses que commouen a tothom amb d’altres que fan riure.

Com és treballar mà a mà amb Albert Om?

Sempre ho dic, és el millor cap que he tingut mai. Té una gran capacitat per dir-te les coses que fas bé i també les que fas malament. Treballar al seu costat és molt més fàcil i aprens molt. A més, és un home amb molt sentit de l’humor.

Com et veus professionalment a mitjà termini?

Justament fa poc, l’Albert ens preguntava on ens vèiem quan s’acabi Islàndia. Jo vaig respondre que no ho sabia. Crec que és millor no planificar gaire les coses i gaudir del moment. Sí que és veritat que m’agradaria seguir a la ràdio, però la televisió també m’encanta.

Consideres que el periodisme gaudeix de bona salut a Catalunya actualment?

El periodisme és necessari i ho serà sempre. Crec que l’ofici va en la bona direcció, tot i que hem de fer autocrítica. Opino que hauríem de donar més pes a les persones del carrer i no donar tanta importància al polític de torn. En definitiva, penso que el periodisme és buscar històries.

Has escrit dos llibres. Què et va dur a fer-los?

Jo també porto el llaç groc va ser una idea de l’Albert i em va dir que l’escrivís jo. Vaig buscar molta gent que m’expliqués els motius pels quals portaven el llaç. Em va agradar molt fer-lo i presentar-lo arreu de Catalunya. I el llibre Marieta de l’ull viu es basa en la història de la Maria Petit, una dona de 28 anys que quan en tenia 17 es va quedar cega per un accident de trànsit. Explico la seva capacitat de superació.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top