L’endemà que inauguressin l’Arteneu, vaig anar a fer un cafetó a la seva terrassa. Més conegut com el pati de l’Aliança Francesa. I és que diferents generacions de sabadellencs hi han passat llargues tardes, en aquell espai!
Em vaig posar a llegir un llibre d’Enric Gonzàlez (Historias de Roma, per cert) amb una mà i la tassa de cafè a l’altra, fent una postureta estranya que li va semblar suggeridora a la cambrera de l’Arteneu. Em va demanar si em podia fer una foto per a l’Instagram i jo, divertit, li vaig dir que per descomptat. Estupend!
Explico la intrahistòria de la foto, però, per un altre motiu. A la taula de la vora hi havia dos clients que van dir alguna així com: “És que clar, queda molt bé llegint un llibre, cada vegada es veu menys”. El culpable és l’smartphone, s’entén.
I és cert. No pretenc fer un al·legat a favor de la desconnexió digital, d’animar a un èxode d’allò on-line per retornar a un món off-line suposadament paradisíac (seguint la idea que tot passat fou millor).
Però sí que sembla raonable pensar que els continguts fàcilment digeribles que consumim al telèfon (bàsicament xarxes socials) sí que estan disminuint la nostra capacitat de parar atenció a un fet durant una estona llarga. En l’època de l’hiperlink (saltar d’un contingut a un altre), l’acceleració és la norma. Això em fa deduir que els índexs de lectura de literatura o llibres en general hauran anat lleugerament a la baixa, en els darrers anys (tot i que, matiso: només és una percepció).
És una estampa que també és fàcil de veure al transport públic, on cal afegir l’abúlia social provocada per les tensions de la Covid-19, mesos d’incertesa econòmica i sanitària i restriccions socials i d’afectes.
Una abúlia que ens ha convertit, a parer meu, en éssers més individualistes. Només cal veure la conducta de les masses quan viatgem a la Renfe o els FGC. Algú podria caure a les vies i potser ni ens aturaríem!
Quan tinc aquests pensaments, sento que pateixo sociofòbia. I que soc un esnob elitista. I llavors intento reflexionar. Entendre els comportaments socials. Agafant una mica de perspectiva, es veu clar que el problema no és pas la tecnologia (ni els responsables en són els usuaris). S’intueix, més aviat, que cal apuntar a com han dissenyat les grans corporacions les seves apps.
