[Marta Blasco, lectora]
A qui no se li ha passat mai pel cap el desig de ser un influenciador, influencer, per tal de poder explicar una cosa i que arribi a molta gent, però sobretot a aquells/es que podrien fer alguna cosa i no la fan. Doncs bé, no sé si ho aconseguiré, però si no ho intento, segur que no, així que aquí comença la història que us vull explicar. Fa temps, una companya de feina passa per una de les situacions força freqüents avui dia, una filla problemàtica.
Una mare fa tot el que està a les seves mans i més, però arriba un moment que cal recórrer a l’ajuda de professionals. Després d’insistència i espera, va aconseguir que l’UCA, Unitat de Crisi dels Adolescents del Taulí, acceptés la seva filla. Vèiem uns ulls plens d’esperança i de llum quan ens ho explicava. Tots vam creure en el miracle d’aquells professionals.
Incomprensiblement, després de mesos, d’entrades i sortides a l’hospital, aquest departament especialitzat en crisis d’adolescents li diu a la mare que ja no poden fer res més per la seva filla i que li donen l’alta. La mare, en estat de xoc i vençuda pel que li estaven dient, els pregunta què ha de fer a partir d’ara. Li ofereixen dues opcions: que contracti un educador/terapeuta, privat per 80€ la sessió, perquè cada dia estigui una estona amb la seva filla, o que la ingressi en un centre terapèutic, també privat, per uns 5.000€ mensuals. Qui s’ho pot permetre? Els instituts tenen una assegurança que cobreix el 80% del cost d’aquests centres.
Al començament, l’inspector d’Educació hi va posar interès, però l’assegurança diu que s’ha d’estar fent 3r d’ESO, i la seva filla hauria d’estar-lo fent, però a causa de la seva malaltia, va haver de repetir 2n. Avui, l’inspector ja no li contesta el telèfon. Resumint, la sanitat pública se la treu de sobre i l’envia a solucions privades.
L’assegurança no li entra perquè la nena no està fent un curs en concret, i com que no hi ha res per fer, el Taulí li suggereix que s’agafi la baixa i es mediqui per fer front a la situació. Que algú m’ho expliqui perquè jo no ho entenc, sento cada dia com s’ajuden els més vulnerables, d’aquí i d’allà, i no hi ha ajuda per a aquesta mare?
Si aquestes paraules han arribat a algú que vol i pot ajudar, agrairé que us poseu en contacte amb mi i us passaré les seves dades. Moltes gràcies pels que m’heu llegit i moltes gràcies, per avançat, si arriba una ajuda.
[Marta Blasco posa a disposició el seu número de mòbil, 649 075 644, per si algun lector la pot ajudar].
