[Josep Farrés Quesada i Montserrat Colomer Graner]
Una gran dona, una gran persona. Mestra i treballadora social. Una militància per un món millor.
La notícia t’arriba de sobte, el divendres al matí. Ha mort l’Assumpta Sánchez. Incredulitat, enuig i sobretot tristesa, molta tristesa i pena.
Incredulitat per la notícia. Feia poc més de 15 dies que, com tantes altres vegades, havíem coincidit al súper del carrer Sant Vicenç, proper als nostres domicilis i com quasi sempre havíem comentat les darreres novetats, articles compartits en el grup de Federalistes d’Esquerres, el desgavell polític amb els pressupostos, novetats d’amics…
L’enuig i la tristesa arriben perquè una vegada més l’inevitable arriba a una de les persones que ajuden a fer-te pensar i creure que la vida té sentit, en la mesura que cada dia puguis ajudar a fer un món millor, en el que els valors de la fraternitat i el respecte són peces fonamentals per la convivència.
La seva trajectòria vital n’és un exemple, després dels estudis bàsics a les escolàpies, va decidir formar-se i treballar en dos oficis que tenen com a objectiu fer créixer a les persones, dotant-les dels recursos que els han de permetre ser ciutadans actius, facilitant-los les eines per assolir projectes de vida autònoms i feliços i així enriquir la societat. El treball social i l’ensenyament.
Va treballar com a mestra a l’escola Nostra Llar, viver de persones que han deixat petjada en la societat. Ben aviat es va afiliar al PSUC, clandestí en l’època de la dictadura franquista, junt amb el seu llavors marit, Pere Ros, i fou una activa i assenyada membre del grup d’ensenyants de l’organització.
Però el que cal destacar són els trets de la seva personalitat, íntegra, amigable, comprensiva i valenta. Sabent fer costat d’una manera discreta però assenyada, coherent i contundent. Quan l’Assumpta parlava s’acabaven les discussions i disputes, tothom tenia clar què calia fer i com fer-ho.
Respectada i estimada per tots els que la tractaven, en poden donar testimoni les generacions d’alumnes que l’havien gaudit com a mestra.
Tanmateix però, no només fou mestra de continguts i habilitats instrumentals, sinó també de valors, de manera de ser i de comportar-se; elements que ajuden a ser millors persones. Serena, cauta, respectuosa, generosa, infatigable lluitadora pels valors que creia necessaris per construir societats millors, més igualitàries i solidàries, l’austeritat, la senzillesa i la coherència en el compromís.
Per tot això a ningú li va semblar estrany que formés part de la llista de candidats del PSUC en les primeres eleccions municipals democràtiques. Fou escollida regidora, es va fer càrrec de la regidoria d’ensenyament i va dur a la pràctica els principis de renovació pedagògica que s’havien anat elaborant en el grup d’ensenyants Rosa Sensat en la que també va participar activament. Va constituir un equip i una manera de fer que va continuar després que la seva coherència la va portar a dimitir del càrrec quan va creure que el PSUC ja no era el partit que defensava les seves idees ni sobre les organitzacions polítiques ni sobre la concepció de la societat. Va retornar al seu ofici de mestra, i després treballadora social a Vilanova i la Geltrú, com deia, sense cap retret, enriquida i orgullosa de l’oportunitat que la vida li havia ofert.
Al moment de la jubilació va ampliar la seva relació social, amics, pintura, ceràmica, etc, i va continuar amb les seves activitats associatives, comunitat cristiana de base de la Puríssima, Amnistia Internacional, iaioflautes, Federalistes d’Esquerres…
L’Assumpta pensava el que deia i deia el que pensava, la seva respectuosa generositat li permetia que mantingués amics de totes les condicions, opinions i idees.
Amb la seva pèrdua, el món es fa una mica més inhòspit per viure-hi.
