El Paco Llonch ens ha deixat. Se n’ha anat després d’una dilatada vida de treball amb la discreció pròpia de la seva manera de ser.
El Paco va ser un home de bé. Tenia consciència social i sentit de pertinença a la comunitat, tant familiar com professional i religiosa.
Va ser un panyero de soca-rel. Sovint quan parlava amb un conegut, li palpava la roba perquè, amb el tacte, intuïa la composició del vestit que portava. Aquest ha estat un gest típic de casa nostra, en particular dels que s’han dedicat al tèxtil, a la panyeria, el que fou el producte estrella de la indústria de la nostra ciutat i el Paco per tradició n’era un exemple. Va ser panyero i acabador i d’aquesta manera tancava el cercle de fabricació. D’aquesta faceta se’n podria parlar força més.
El Paco ens ha deixat, però el seu record perdurarà, la seva empremta discreta, però profunda, no s’esborrarà fàcilment. Sabia construir acords i sempre enfocar els temes en positiu.
Des de l’amistat més sincera i recordant el seu bon fer com a company i com a president de la institució gremial, el record més afectuós i gratitud manifesta per la seva tasca corporativa en moments no sempre fàcils.
Va ser un gran treballador a qui va tocar viure les oscil·lacions que aquesta professió ha sofert en l’últim mig segle.
La sort d’estar sempre acompanyat per una nombrosa família, encapçalada per la seva dona, la Marita, l’ha acompanyat en tot moment.
Descansa en pau,
B.A.
Mor Francesc Llonch, director de Càritas Diocesana de Terrassa
