[Per Salvador Batlle Girbau]
Fa pocs dies donàrem l’últim adeu, en una emotiva cerimònia, al Lluís, acomiadat per la seva família i amics. Ciclista de cap a peus, ens ha deixat als 93 anys. Longevitat barreja de genètica i d’una vida disciplinada, cuidant l’alimentació i l’entrenament diari. Sempre recolzat per la seva esposa i les seves filles. La trajectòria de Bulló és a la vegada atípica i formidable. De jove guanyà diverses cures i quedà campió de Sabadell, vencedor dels trofeus Garreta i Creu Roja.
Al 1948 forma equip a la Volta a Catalunya amb Sabadell-Galindo, al costat de Poblet, Pere Sant, Olmos… Es classificà 3r al Campionat de Catalunya i 3r al Trofeu Jaumandreu, de prestigi a l’època. Etapa de veterà en competició: fa grans campanyes, amb més de 20 curses guanyades. Campió de Sabadell els anys 1976, 1977 i 1979, Campionats de Barcelona, Catalunya i Campió d’Espanya. El Revolt del Dalmau era una matinal ciclista, composta d’una contra-rellotge i un esmorzar, al final del qual s’homenatjava un ciclista de prestigi. També rebé aquest homenatge, amb més de cent assistents l’any 2000. Tenia 72 anys i quedà en 6à posició a contra-rellotge, davant de ciclistes molt més joves que ell.
Un any abans i amb motiu de l’homenatge a Miquel Pacheco, el millor contrarrellotgista que ha tingut Sabadell, vingué de Salamanca el gran cmapió Laudelino Cubino. Participà a la cursa d’aquell any, que anava contra el cronòmetre des de la sortida de Terrassa fins al Restaurant Cavall Bernat, al peu de la Mola. Si bé Cubino ja havia deixat la competició, s’esforçà per a fer un bon paper i quedà bocabadat en veure que un home de 71 anys, llavors, l’havia superar en dos segons. “¿Quién es est Bulló?”, preguntà entusiasmat…
Descansi en pau el ciclista i l’amic. Ànims per la seva família.
