OBITUARIS

Sense Joan Aymamí Viadé, el motor queda orfe del gran professional de la fotografia

[Josep Autet]

Joan Aymamí Viadé va néixer a Sabadell el 29 d’abril del 1950 i va morir el passat dilluns 24 de gener, víctima d’un càncer, a l’edat de 71 anys. Amb ell se n’ha anat un dels grans referents de la fotografia racing de les darreres dècades.

L’intens aterratge d’Aymamí al món de l’automòbil és el típic d’un jove dels anys seixanta, inquiet i actiu, que en la seva adolescència s’apassionava pel que podia veure comptades vegades: curses de cotxes. La seva afició va començar formant part d’un grup d’amics amants fins a límits insospitats dels cotxes i les curses de Scalextric. Era a finals dels anys seixanta quan l’adolescent Joan Aymamí, al voltant de 17 anys, duia a terme una activitat intensa amb els mini bòlids.

Els èxits amb els mini bòlids el van portar a tenir contacte per iniciativa pròpia amb la premsa local, en concret amb el Diari de Sabadell, que li va publicar les primeres cròniques detallant les activitats i els resultats aconseguits a l’Scalextric pel grup d’amics, cosa que va significar el primer contacte amb el món de la informació.

Amb els amics de l’Scalextric anava a veure ral·lis i les curses de Montjuïc (el seu gran ídol va ser Jim Clark, a qui va veure córrer al circuit de la muntanya), fins que el 1972 va córrer el seu primer ral·li com a copilot, el Ral·li Anoia, acompanyant Xavier Ros en un Simca 1200. Als seus inicis també va copilotar amics com Magí Desveus o Tomás Parcerisas, gent amb qui es va anar fent un nom. Durant gairebé una dècada, Joan Aymamí va fer de copilot acompanyant puntualment grans pilots sabadellencs com Alfonso Marcos i Joan Fernández, amb qui va córrer el que va ser últim ral·li d’aquest gran campió, el Ral·li 2000 Viratges del 1979.

El gran pilot amb què va formar un equip indissociable té un nom destacat: Claudi Caba Arnella, amb qui va aconseguir molts triomfs entre els anys 1977 i 1980 a l’interior del famós Porsche 911 RS 2.7, passat posteriorment a 911 SC. El duo Caba-Aymamí ja era famós per les seves actuacions amb l’Alfa Romeo 2000 GTV el 1975 i 1976, anys en què van ser els grans dominadors, però amb el Porsche van assolir la cúspide i el títol de Campions de Catalunya del 1977. També van ser Campions d’Andorra del 1980 i van destacar amb llum pròpia al Campionat d’Espanya del 1978, amb Joan tercer absolut en copilots i Claudi 5è en pilots.

El 1978 van realitzar una de les proeses de què Joan se sentia més satisfet. Al Ral·li Costa Brava ocupaven plaça de podi al final de la primera etapa d’asfalt, posició que van perdre a l’etapa de terra. A l’última de les etapes, de nou sobre asfalt, Caba-Aymamí es van llançar a l’atac amb coratge, van recuperar mitja dotzena de posicions i van finalitzar tercers, per darrere de Tony Carello i el seu Stratos HF i d’Antonio Zanini amb el 131 Abarth.

Joan Aymamí

Joan Aymamí

Amb una secció setmanal de motor a Diari de Sabadell, Joan Aymamí va alternar la fotografia amb la redacció de cròniques d’automobilisme a diversos mitjans, entre ells, El Mundo Deportivo. Aquests dos mitjans i un augment gradual de la seva estructura fotogràfica el van portar a estar cada cap de setmana en una o més curses, sempre amb l’ajuda de la Dolors i de gent molt propera com Pep Torras, entre d’altres.

Del 1981 al 2009, Aymamí Foto Racing es va erigir en l’agència fotogràfica de referència al món de les curses de cotxes, amb fotògrafs agregats i el duo Joan-Dolors dirigint tota l’estructura. De l’època dels rodets que calia revelar a hotels o a casa, els Aymamí van passar a la fotografia digital, de la qual Joan va ser un dels pioners amb material de primera categoria i uns coneixements informàtics apresos pel seu compte que van ser la base de la seva contínua evolució. En aquest període, Joan Aymamí va formar part de la nova revista Auto Hebdo, nascuda el 1982 i de la qual el Joan es va convertir en corresponsal a Catalunya, havent de deixar la seva secció al Diari de Sabadell per què no podia atendre-ho tot.

D’aquelles primeres fotos a Montjuïc com a aficionat, el Joan va passar a ser el gran professional prestigiós que tots coneixem, amb un arxiu –actualment completament digitalitzat– on es troba reunida la història viva dels ral·lis, les pujades i els circuits de tres dècades. Un patrimoni de valor incalculable que la Dolors haurà d’administrar com cregui millor, cosa gens fàcil en aquests moments de dolor.

El món del motor queda orfe del gran professional de la fotografia que va ser i continua sent Joan Aymamí, perquè el seu arxiu i labor desenvolupada és el millor llegat que ens podia deixar als aficionats a l’automobilisme, per això continuarà estant entre nosaltres. Descansa en pau, amic Joan, i una abraçada molt sentida a la teva família.

Comentaris
To Top