El Sabadell seria el líder en solitari del grup 2 de la Primera RFEF si la lliga hagués començat en la jornada 15. L’estadística, sempre freda, però eloqüent, demostra que l’arribada de Pedro Munitis a la banqueta ha tingut un efecte clarament positiu.
Cert que va començar amb una derrota –el dolorós 0-1 contra l’Andorra a la Nova Creu Alta–, però després ha encadenat 10 jornades consecutives sense perdre, la millor ratxa dels 40 equips que integren aquesta tercera categoria del futbol estatal. Amb cinc victòries i cinc empats (20 dels últims 30 punts) el conjunt arlequinat ha passat dels llocs de descens (divuitè) a una zona més tranquil·la (dotzè) de la taula. Va arribar a estar a sis punts de la permanència i ara està dos per sobre.
Després de les primeres 13 jornades, el Sabadell només havia sumat 11 punts dels 36 possibles, o sigui un paupèrrim 30,5%. En aquest tram de les últimes 10 jornades d’imbatibilitat, les xifres s’enfilen fins a un 66,6% dels punts sumats. És futbol-ficció, però la hipotètica classificació parcial d’aquests últims 10 partits convida a l’optimisme i confirma la línia ascendent de l’equip de Munitis. Seria líder amb 20 punts i, curiosament, dels cinc primers de l’actual classificació només apareixen l’Andorra i l’Albacete amb 19 i 16 punts respectivament. El sorprenent Sevilla At., amb 19, i el San Fernando, amb 17, han signat també números de play-off en aquesta fase del campionat. En canvi, At. Balears i Castelló han perdut pistonada.
La faceta golejadora també és un clar termòmetre del canvi de tendència arlequinada. Ha passat d’un saldo global negatiu de -8 (8 a favor i 16 en contra) a un de positiu de +1 (23-22) gràcies a un espectacular parcial de 15-5. El tècnic càntabre ha aconseguit el tan desitjat equilibri defensa-atac que volen tots els entrenadors. I ho ha fet amb els mateixos efectius, sense fitxatges (només ha arribat el davanter Dopi i gairebé no ha participat).
El balanç realitzador continua sent baix, però el Sabadell ha marcat tres gols en un partit tres vegades (Linares, Alcoià i At. Sanluqueño) i ha estat capaç d’anotar en sis desplaçaments consecutius. Jacobo González s’ha convertit en el principal protagonista i suma ja vuit dianes.
També ha canviat la dinàmica a la Nova Creu Alta, un calvari les dues últimes temporades. Una única victòria (l’1-0 davant l’At. Sanluqueño) en els primers 6 partits a casa. S’ha passat d’un pobríssim bagatge de ‘5 de 18’ a un notable ‘10 de 12’ amb l’única ensopegada contra el Betis Deportivo. Si afegim la derrota davant l’Andorra, seria un ‘10 de 15’.
Manolo Sánchez felicita els jugadors després d’empatar al camp del Carlos Belmonte / LOF
Manolo Sánchez: “Funcionem com un equip”
El segon tècnic arlequinat, el sabadellenc Manolo Sánchez, té molt clar que una ratxa d’aquesta magnitud només és possible “actuant com un equip molt unit que ha estat capaç de sobreposar-se a tota mena de contratemps: marcadors adversos, jugar en inferioritat numèrica davant un dels rivals més forts del grup o superant una situació d’esgotament físic a Múrcia després d’una setmana d’autèntica bogeria. El més normal seria abaixar els braços en algun moment i, en canvi, això no passa. Som un grup molt fort, que s’ajuda al camp i a fora, no hi ha cap altre secret. La resposta sempre ha estat positiva”.
El segon factor, assegura, és la filosofia del ‘partit a partit’. “Només pensem en la següent jornada, el duel més imminent. Volem fer entendre al jugador que el següent és el definitiu. I si no es pot guanyar, almenys no perdre, com va passar amb el Betis Deportivo o l’UCAM Múrcia”. La classificació “no existeix ara mateix” per a Manolo Sánchez. “La vaig eliminar quan vam arribar a la banqueta. Potser més endavant, quan s’acosti el final del campionat, la mirarem i veurem on estem i què podem fer. Aquest grup és molt igualat i en dues jornades els objectius poden canviar radicalment. Encara queda molta tela per tallar i alguns equips es poden veure en situacions complicades que no esperaven o a l’inrevés.
