Ciutat

Laia Estrada (CUP): “Sobre la Ronda Nord, ERC ha jugat a dir una cosa al territori i a fer la contrària des del Govern”

Laia Estrada instants abans de l'entrevista. /David Chao

La candidata de la CUP per a les eleccions del 12-M, Laia Estrada, afronta els comicis amb ganes de tornar a ser una força decisiva en el futur de Catalunya. En aquesta entrevista, la tarragonina dona la seva opinió sobre la ronda Nord, l’habitatge, la sequera o el desencant del votant independentista en el clima polític actual.

Quins objectius es marquen de cara al 12-M electoralment? Una setmana abans de les eleccions, tenim unes forquilles de resultats molt àmplies. Hi ha molt votants indecisos. Les enquestes ens donen una baixada, però confiem a poder fer un esprint final i mantenir la força que hem tingut a la darrera legislatura o, per què no, ampliar-la. Feia temps que no hi havia unes eleccions amb una bossa tan gran de persones indecises i nosaltres estem fent tot el que sigui possible per mobilitzar el vot d’esquerres i independentista.

Creu que són ja l’única força que defensa realment la independència i el poder d’autodeterminació? No ens volem erigir en una mena de superioritat moral ni molt menys, però sí que som l’única força que està plantejant la necessitat de recuperar una agenda nacional i social pròpia i posar-la al servei d’avançar en el nostre procés d’autodeterminació i de guanyar i defensar drets. És una cosa molt senzilla: tornar a fer política a casa nostra i tornar a omplir el Parlament de sobirania.

En cas de tenir poder de decisió suficient, faria Puigdemont o Aragonès president? Aspirem a ser decisives perquè el nostre objectiu és incidir en la política per abandonar la dinàmica que hem arrossegat les darreres legislatures d’aquesta supeditació constant a les imposicions i limitacions des de Madrid i les elits econòmiques. Ara bé, a l’hora de determinar els acords d’investidura i governabilitat, sempre posarem sobre la taula les propostes polítiques concretes sobre les problemàtiques que hi ha ara al país.

Considera que l’amnistia i els pactes a Madrid han allunyat el seu partit de les altres dues forces independentistes? El que diem clarament és que no pot ser que aquests pactes ho determinin tot. Nosaltres no farem ingerència política, però sí que reclamem que la política es faci al Parlament i no al Congrés espanyol. Tant ERC com Junts estan fent això constantment. Decidir o deixar de decidir segons el que fa el PSOE. I no es tracta d’això.

Potser és que el votant independentista se sent desemparat i desencantat? Per descomptat, malauradament. I tenim el vot espanyol i de dretes mobilitzat i, en canvi, la gent d’esquerres i independentista enfadada amb la classe política, probablement amb raó, perquè venim d’un 52% de majoria independentista que ens permetia tenir esperances en política social i de fer avançar el procés d’independència i no ha passat ni una cosa ni l’altra. És normal que la gent estigui decebuda i enfadada i nosaltres el que demanem és que ens facin un vot de confiança literal.

Què els diria, a aquests votants indecisos? Que nosaltres no ens movem per intercanvi de cadires, que això també desgasta molt. Aquí s’han estat prenent acords pressupostaris o de governabilitat segons què passava a l’Ajuntament de Barcelona o a Madrid. Nosaltres no ens movem per aquesta lògica, només en clau de garantir que es resolen les problemàtiques socials. Davant aquesta desafecció, demanem a la gent que no es quedi a casa, que vagi a votar i que voti la CUP.

Laia Estrada va assistir a l’acte de la CUP a la plaça de les Dones del Tèxtil del passat diumenge. /Juanma Peláez

El seu partit s’ha mostrat en contra de la ronda Nord en diverses ocasions. Què opina de la gestió que ha fet ERC d’aquesta infraestructura? Aquest projecte s’emmarca dins de la planificació del país al servei d’uns interessos que no responen a les necessitats. No necessitem més cotxes, més emissions, de la mateixa manera que no necessitem més vols o més casinos. El Manel Vidal ho va resumir molt bé: “Més avions, més carreteres, casinos i majorets”. Això li va costar la feina i és la descripció de la proposta que presenta el PSC i que malauradament Junts i ERC s’han fet seva. No encaixa amb les necessitats que té el país ara mateix. Necessitem més trens, més xarxa ferroviària i un servei efectiu i de qualitat. Estem totalment en contra del Quart Cinturó, li posin el nom que li posin, i és vergonyós que ERC hagi volgut maquillar-ho. Han jugat a dir una cosa al territori i a fer la contrària des del govern.

I sobre la gestió de la sequera? S’ha gestionat tard i s’han prioritzat els interessos d’una minoria. L’any passat es va tancar l’aixeta a la pagesia i el turisme tenia barra lliure. No es pot pensar a construir projectes que són altament consumidors hídrics, com el Hard Rock, quan tenim una sequera galopant. Com es pot arribar a la conclusió que s’ha de tancar l’aixeta a la pagesia quan tens piscines plenes i sense restriccions als creuers o als camps de golf. Això no té sentit, tret que l’objectiu sigui afavorir els guanys econòmics d’aquests lobbies.

Què hauria fet diferents en cas d’estar al capdavant de la situació? Nosaltres el que diem és que hi ha una feina que no s’ha fet, que és garantir que no hi ha pèrdues a la xarxa de clavegueram. Una altra qüestió que diem és l’aposta per regs més sostenibles. I, per descomptat, no podem pensar a construir més dessaladores per mantenir el model econòmic que ens ha portat a l’emergència per sequera actual. No té cap sentit. Com la lògica que vinguin més turistes i més creuers. L’aigua s’ha de fer més efectiva, però ha de venir amb un canvi de model econòmic.

Laia Estrada a l’acte de la CUP a la plaça de les Dones del Tèxtil del passat diumenge. /Juanma Peláez

Parlant de temes que estan al carrer, com abordaria el problema de l’habitatge? Quines mesures concretes proposen? Una política de zero desnonaments, els Mossos estan controlats per la Generalitat i, per tant, no podem enviar-los a fer fora famílies amb criatures o gent gran, que està passant. A Catalunya tenim un ritme d’un desnonament cada hora. També ha d’haver-hi una llei catalana que limiti el preu dels lloguers de forma real amb un topall del 30% de les rendes familiars. Ara mateix les famílies hi destinen prop d’un 50%. I després hi ha d’haver una part pública d’habitatge que consisteixi a farcir els pisos buits que hi ha actualment. Dels 4 milions de pisos que hi ha al país, 1 milió no es destinen a ús residencial. Abans de construir més pisos, hem de garantir l’ús residencial dels que ja tenim.

Què opina de la gestió d’ajuntaments, com el de Sabadell, que impedeixen ocupacions noves? És exactament el que comentava que no s’ha de fer, impedir que se li doni un ús residencial a l’habitatge. L’habitatge no pot servir per especular, l’habitatge no pot servir per a un ús turístic que gentrifica les nostres ciutats i dispara els lloguers. El moviment popular en defensa de l’habitatge sempre ho ha dit: no pot ser que hi hagi gent sense casa i cases sense gent. És una autèntica barbaritat que converteix l’habitatge en un privilegi, quan hauria de ser un dret garantit.

Una altra de les problemàtiques que estan a l’ordre del dia tant al Vallès com a tota la província és l’augment de la criminalitat, segons dades de la Generalitat. Quina importància li dona a aquest tema? El problema cabdal és l’empobriment generalitzat. Ja ni tan sols tenir un treball és garantia de no ser pobre. Comissions Obreres xifrava en 400.000 les persones assalariades que són pobres.

Com abordaria la situació? El que necessitem és redistribuir la riquesa, perquè qui pensa que això se soluciona amb més policia ignora que a Catalunya tenim una de les ràtios de policies més elevades d’Europa. Es pretén abordar un problema de fons social amb polítiques de seguretat quan això ja sabem que no resol res. Per tant, el que s’ha de fer és garantir drets com l’habitatge, redistribuir la riquesa amb iniciatives com la renta bàsica universal i repartir el treball, que la jornada laboral de vuit hores es va guanyar fa més d’un segle i és una cosa tan senzilla com treballar totes per treballar menys. I també enfortir els serveis públics com a xarxa per a la població i controlar els preus, que el cistell bàsic cada vegada costa més d’omplir.

/Juanma Peláez

Comentaris
To Top