La pandèmia no ha estat aturador perquè el Centre d’Esports Sabadell inclusiu s’hagi convertit en un equip de referència arreu del Vallès. Amb més d’una cinquantena de jugadors, aquell projecte que va començar a caminar l’any 2017, aleshores sota el nom d’Inclusive Football, ja es prepara per debutar en una lliga a partir de la temporada vinent: “Vam estar dos anys sense jugar cap partit, només entrenant un cop per setmana. Ara, que ja entrenem dues vegades per setmana, estem valorant seriosament la possibilitat d’apuntar-nos a una lliga. Fer cinc anys de futbol inclusiu és un triomf col·lectiu”, explica José Sag, un dels impulsors d’aquest projecte.
De la cinquantena de jugadors, el denominador comú és la diversitat intel·lectual –autismes, síndrome d’Asperger, paràlisi cerebral i síndrome de Down, entre altres, amb edats molt variades, des dels deu anys fins als seixanta i escaig. Unes capacitats, però, que en cap cas minven potencial per gaudir, en aquest cas, del futbol: “Fa dos anys que hi jugo. Va ser descobrir-ho, a través d’uns amics que m’ho van dir, i començar a fer esport. Fem una pinya molt important”, explica l’Andreu, un dels membres de l’equip, que s’està formant en Jardineria i Agricultura a l’Institut Les Garberes de Castellar del Vallès. Per la seva part, l’Antonio Martínez, de cinquanta anys, i capità de l’inclusiu C, detalla que “tinc una vida millor gràcies a tots ells. Els estimo molt per fer-me feliç i poder jugar a futbol”, assegura, mentre ja pensa en el partit d’aquest cap de setmana: “Tenim un bon equip i espero que puguem guanyar, és amb el que estic pensant tota la setmana”.
Jugadors del CES inclusiu, el passat dimarts durant l’entrenament a l’Olímpia / LL.CLOTET
“Hi ha clubs que els hi han tancat les portes”
Prova que molts jugadors, tot i tenir diversitat intel·lectual, alguns amb trastorns en la seva conducta, tenen les condicions òptimes per jugar a futbol, és la presència de diversos integrants del cadet del CE Sabadell durant l’entrenament dels dimarts: “Una de les coses que més m’han marcat és saber que hi ha clubs que els hi han tancat les portes. Ens han arribat molts pares amb certa desesperació de no trobar res per als seus fills”, lamenta Sag, qui defensa que molts d’ells haurien pogut, almenys, entrenar amb el club del seu barri o de la ciutat, però “injustament” se’ls ha barrat l’accés.
Cinc anys han valgut per moltes vivències a l’Olímpia i en diversos camps d’arreu participant en torneigs i amistosos, però el CES inclusiu no es vol aturar aquí. La diversitat funcional és una barrera, però no l’única, així que en un futur es vol ‘obrir’ la secció als més desvalguts: “No tothom té els recursos econòmics per assumir una quota esportiva ni una fitxa per jugar. I també volem ser inclusius en això. Ens falten instal·lacions, però si en tinguessim, en seriem uns quants més”, assegura Sag.
Jugadors del CES inclusiu, el passat dimarts durant l’entrenament a l’Olímpia / LL.CLOTET
