L'Hospital General posa en marxa les unitats de Neurortopèdia i Neurorehabilitació

L’Hospital Universitari General de Catalunya ha posat en marxa la Unitat de Neurortopèdia i Neurorehabilitació, que està destinada a l’atenció de persones amb danys cerebrals adquirits, de la medul·la espinal i del nervi perifèric. Segons explica el centre hospitalari, el seu objectiu és optimitzar el tractament “mitjançant una atenció multidisciplinària, integral i individualitzada amb avaluacions sistemàtiques i un enfocament holístic”. Això, permet dotar al pacient i al seu entorn d’un conjunt de cures en el procés de rehabilitació i oferir tècniques quirúrgiques per restaurar funcions de paràlisi o espasticitats, amb músculs tensos o rígids. El coordinador és el Dr. Joaquim Casañas. A la unitat s’ofereix tractament rehabilitador i quirúrgic a lesionats cerebrals, medul·lars i de nervi perifèric, per facilitar-los la restitució funcional i una millora de les activitats. Segons l’hospital, “aquest grup de lesionats sol desconèixer les grans possibilitats de millora després del diagnòstic i estabilització de la lesió”. El dany cerebral adquirit (DCA) és la discapacitat originada per una lesió sobtada al cervell com pot ser ictus, traumatismes cranioencefàlics, anòxies, tumors o infecció cerebral. Es caracteritza per l’aparició brusca i per les variades seqüeles que presenta segons l’àrea del cervell lesionada i la gravetat.

L'atenció primerenca és clau

La lesió medul·lar traumàtica és el resultat d’un impacte sobre la medul·la espinal prou intens per produir una alteració de la transmissió sensitiva cap al cervell; de la funció motora de les extremitats, cursant amb paràlisi o debilitats, i de la vegetativa. Una lesió als nervis perifèrics pot afectar la capacitat del cervell per comunicar-se amb els músculs ocasionant també paràlisi, falta de sensibilitat i trastorns vegetatius. Per això, “és important l’atenció mèdica primerenca, ja que pot prevenir complicacions i danys permanents”, afirmen. Les complicacions del DCA poden ser seqüeles en el control motor com paràlisi, disminució de força o tensió i rigidesa als músculs; seqüeles cognitives com a problemes de memòria, en la capacitat de mantenir l’atenció, entre altres