[Amigues i amics de la ‘Mei’. 29-9-2022]
Ens deixa Remei Bona Puigvert a punt de fer els 77 anys (1945-2022). En un resum ràpid, podem dir d’ella: crescuda en l’absència del pare, de família humil; estudiant de batxillerat, assistent social, advocadessa i jutgessa, sempre per lliure; va fer tota una vida en base a l’esforç.
I ens deixa Màlaga, a casa de la seva filla Carla, amb un parkinson que avançava, on l’havíem d’haver visitat i molts no férem, tot i les trucades esparses. Ara, amb més profunditat, hem de dir que era una persona recta, que era mirada i somriure, com vam titular el seu setantè aniversari.
Remei Bona Puigvert, en una imatge d’arxiu / CEDIDA
Per a alguns que ens avançava uns pocs anys, l’hem d’emmarcar en la generació de la joventut dels seixantes, en la llibertat d’un moment que a diversos contemporanis els va desviar vers el revers obscur de poder, la droga, o la frivolitat. Però la Mei, per contra, era el millor exemple de vitalitat personal, sentit moral i compromís social, que van fer possible i marcar el canvi dels setantes. Sí, hi hagué un temps lliure, que alguns ja vam veure com ens arribava de refiló i per poc. Temps de llibertat personal i col·lectiva, de construcció de context. I la gent de darrera nostre, ja no van poder percebre mai que així fos. I així, molt fills d’aquesta generació han viscut la llibertat dels seu pares amb esglai.
Però fou tota una llibertat. Podem acompanyar el record de la Mei amb el del seu bon amic Tonet Creus, mestre, dues figures en paral·lel, en rigor i llibertat. I ara, el seu decés ens coincideix just dos anys després de l’anada de Josep Ma Benaul, signes de tota una època que se’ns fon i desapareix.
Companya d’un bon tros de camí de vida amb Antoni Farrés va afirmar, després d’haver-se separat llurs camins, que ho tornaria a fer. I en aquests darrers anys l’hem de recordar entre els 40 jutges catalans que van signar en favor del dret a decidir i que el diari El Mundo va denunciar en portada.
La llibertat d’aquell temps, no era fàcil, contenia també el seu punt de tragèdia i de cost, d’un enorme esforç personal, de la prova constat de la rectitud moral i del compromís amb els contemporanis, amb la voluntat de canvi des d’arrel, una actitud mai abandonada i sempre viscuda des de la complexitat.
