[Per Salut Mental Sabadell, associació]
L ‘Hermínia Corbacho, junt amb la coordinadora del Centre Antaviana, M. Salud Mas, van impulsar la creació de l’Associació de Familiars de malalts mentals a la nostra ciutat de Sabadell i el Centre de Rehabilitació de Salut Mental del Taulí, respectivament.
La tercera persona que va presidir l’Associació de Familiars Salut Mental Sabadell, va ser l’Hermínia que va fer un llarg mandat de 10 anys. Aquesta responsabilitat, l’Hermínia la va assumir per SER-HI. Sabia sobretot el que no volia i, amb totes les seves forces, es dedicà a construir tots els possibles. Per l’Hermínia SER-HI era un 24/7, tothom que anava a l’Associació i que se la trobava davant sortia amb una abraçada, un consol i una esperança.
En una Jornada de la Federació Catalana d’entitats de Salut mental al 2004, es va parlar de la cultura de la rehabilitació comunitària i l’Hermínia hi va fer «una manifestació a favor de noves actituds i maneres de fe» en el procés de tractament de les malalties mentals per afavorir la recerca. El que no es pot negar a l’Hermínia és la capacitat que tenia, d’aixoplugar les persones i les famílies, que encara ara van de banda a banda amb angoixa, cercant qui els doni una esperança, una orientació, i a més els ajudi a no sentir-se sols, i això, aquest dia a dia que ella feia, va ser un impuls per a l’entitat per créixer en associats col·laborant activament en la promoció de la Salut Mental de la ciutat.
Buscàvem i continuem buscant «una cultura sanativa que creï uns espais on la rehabilitació sigui una experiència vital, sincera i determinant. Sabent que sense professionals i famílies motivades, no es poden generar tractaments rehabilitadors». Entre altres, cal:
1. Una cultura de l’acolliment de les identitats de les persones, tenint en compte tots els àmbits de la seva personalitat: emotiu-afectiu, relacional, cognitiu, i per descomptat dels aspectes malalts. També dels coneixements, les interpretacions, els pensaments, les idees, els deliris. Un enfocament que permeti aprofitar tot el potencial dels aspectes sans i la dimensió emocional.
2. Una cultura de la participació i del diàleg. Perquè no es tracta només d’acollir, sinó de donar veu, de donar protagonisme a usuaris i famílies i d’exigir als estaments polítics, com ella feia. La seva presència i companyia atenta a la vida i el patiment de moltes persones va ser constant, amb un tarannà reivindicatiu i generós.
Moltíssimes gràcies, estimada Hermínia.
