Fa tants anys que hi són que ja formen part del dia a dia dels sabadellencs. Parlem dels pals de fusta que sostenen cables de tot tipus (llum, telèfon i internet). Tothom els veu un dia o altre quan els posen… i ningú sap quan els trauran. N’hi ha que s’eternitzen i generen problemes d’accessibilitat, com denuncien diversos veïns. Un problema agreujat per l’estretor de bona part de voreres de la ciutat.
Al carrer de Vallcorba, a la Creu Alta, un pal de fusta aguantat en un cub de ciment dificulta el pas dels vianants / AINA TORRES
El carrer de Vallcorba, a la Creu Alta, és un clar exemple en aquest sentit. A la vorera nord, en el tram entre Paco Mutlló i Ribot i Serra hi ha quatre pals de fusta que sostenen cablejat aeri. Un d’ells segurament és dels més molestos de Sabadell, ja que a diferència de molts altres està rodejat per un bloc de formigó que el sosté, la qual cosa treu encara més espai de vorera. Un altre enmig del pas dels vianants és a la sortida de l’escola Tarrés. “Quan fan obres, ho entenc durant un temps. Però em sembla molt malament perquè s’acaben quedant eternament en un lloc”, denuncia la veïna Maite Buera Palaín.
“Si no dius res, segueixen allà, i les companyies estan obligades a treure’ls. Ni és estètic, ni funcional, i a més, és perillós”, comenta Josep Lluís López. Per caminar pel tram mencionat del carrer de Vallcorba, Maite Buera ha de baixar a la calçada, aprofitant que en el moment en què l’entrevistem no hi ha un cotxe aparcat al costat del pal. La sabadellenca creu que aquestes instal·lacions provisionals “s’haurien de treure quan acaba l’obra i posar els cables al lloc que facin menys nosa”. En el seu cas, que el cablejat estigui en aquesta situació no l’ha afectat i no ha patit talls de llum, però un altre veí, Xavier Hijós, subratlla que “amb una ventada et quedes sense llum. Aquí no m’ha passat, però sé per altres experiències que pot passar”. Des de la companyia elèctrica Endesa apunten que la Creu Alta, Ca n’Oriac, el Poblenou, la Creu de Barberà i Campoamor són els barris on tenen localitzats més pals d’aquest tipus.
Anna Moya, passant pel costat d’un dels pals històrics de la Creu de Barberà, al carrer de Fatjó / AINA TORRES
Fonts de l’Ajuntament de Sabadell reconeixen que “som conscients que en molts llocs ocasionen problemes de mobilitat”, i destaquen que en les últimes setmanes s’han eliminat diversos pals de fusta de Torre-romeu (a l’entorn del carrer del Francolí) i fa uns mesos a Ca n’Oriac. Des del consistori expliquen que eliminar aquests pals implica demanar permisos a propietaris privats per intervenir a la seva façana, la qual cosa demora el temps que es triga a fer-ho i s’intenta reunir els permisos per treure diversos pals alhora. En aquest sentit, Ajuntament i Endesa comparteixen una taula de seguiment d’aquestes actuacions que es van fent periòdicament per millorar la xarxa elèctrica de la ciutat. Fonts de la companyia elèctrica també subratllen que “si hi hagués alguna petició, risc o casuística particular, s’estudiaria què es podria fer en aquell punt concret i s’executaria”.
“Porta tota la vida…”
A la Creu, la veïna Anna Moya s’ha començat a fixar més en aquestes barreres arquitectòniques des que porta cotxet. “Entre els que hi ha al mig del pas de vianants, que la vorera no té baixada i la brutícia, es dificulta molt caminar tranquil·lament”, relata. Parla de la cruïlla entre els carrers de Fatjó i Santiago Rusiñol, però el problema “és a tot el barri”. “Aquest porta aquí tota la vida”, diu en referència al que hi ha a la cruïlla dels carrers mencionats anteriorment.
El mateix li passa a Juan Saavedra, que ja s’ha acostumat a conviure amb un d’aquests pals enmig d’una vorera del carrer de Concepción Arenal. El sabadellenc assegura que “fa quatre anys van dir que els traurien i es van quedar allà. I la companyia ho té apuntat des d’almenys fa deu anys, no aquests sinó els de tot el barri”. Per aquesta adreça també hi passa habitualment Vanesa Reyes amb la seva filla, i preferiria que l’element provisional fos retirat perquè “molesta, sobretot quan vaig amb ella agafada de la mà i s’ha de separar; a més, la vorera és tan petita…”.
