L’activitat exterior de les empreses sabadellenques i de l’entorn de Sabadell creix a bon ritme, tot i estar en un context on els problemes associats a la persistent inflació de preus energètics i de matèries primeres hagi impactat en els costos i els marges de les empreses. Segons dades d’Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, a la ciutat hi ha 762 empreses exportadores (+11,1% respecte al 2019), amb un volum de facturació superior als 2.055 milions d’euros. I en el conjunt de la comarca, un total de 5.158 empreses (+9,5% any 2019) que generen un volum de vendes de 17.177 M€ d’un 68% de les empreses.
A Sabadell, el lideratge pel que fa als sectors més exportadors hi ha maquinària i béns d’equip; tèxtil i moda; altres manufactures de dissenys; infraestructures i construcció; tic i digitalització de la indústria. “Les xifres d’exportació són bones i favorables. Anem progressant amb increments notables. El sector industrial i del Vallès és molt exportador, en el sector de béns d’equip. Tenim molta indústria aquí, i prova d’això és que moltes licitacions en l’àmbit internacional, de diversos sectors, són empreses del Vallès”, assegura Alícia Bosch, presidenta del Centre Metal·lúrgic, l’associació patronal del sector del metall que aplega més de 1.700 empreses. En els darrers anys, la Unió Europea ha estat el mercat exterior per antonomàsia de les empreses de la ciutat, però sembla que la tendència canvia, amb noves vies d’expansió en altres continents, tal com apunten des de la Cambra de Comerç: “Sembla que aquest mercat, l’europeu, està patint una desacceleració més ràpida que el nostre país. Tenim l’esperit i el repte de créixer en altres mercats, com l’americà o l’asiàtic”, explica el president de la Comissió d’Internacionalització de la Cambra, Ramon Gabarró.
Una de les empreses que ja està exportant a LATAM és Coatresa, que en el passat exercici, un 35% de la seva facturació anual (15.700.000 €) va venir del mercat llatinoamericà i EMEA. “Cada dia som més exportadors. En poc temps s’ha girat la truita. Al Brasil, per exemple, eren molt reticents a les trobades virtuals i això era un fre, però arran de la pandèmia no els hi ha quedat alternativa. Això ens ha permès arribar a ser competitius en alguns mercats”, assegura Ariadna Marín, executiva en cap d’una empresa que en aquest 1T del 2023 ja ha passat del 35% al 47% a LATAM i EMEA, i que mira de reüll als Estats Units: “És un mercat potencial pel tipus de feina que fem, sense descartar altres oportunitats”. Sobre aquest aspecte, el de l’era post-Covid, Alícia Bosch afegeix que “deixant clar que no estem demanant una altra pandèmia, com és lògic, qualsevol revulsiu a la nostra vida és un gran accelerador creatiu, que com s’ha vist ha fet accelerar processos, ens ha fet despertar de cop a les empreses. Benvinguts siguin els projectes disruptius i innovadors”.
Una altra empresa que té més del 50% del seu negoci fora de les fronteres europees és Fluidra, on el 51% es troba a l’Amèrica del Nord –els Estats Units i el Canadà– i un 21% entre els països LATAM, Orient Mitjà i Austràlia. Ara l’empresa sabadellenca, que en el darrer exercici va tancar amb unes vendes de 2.389 milions d’euros, se centra a impulsar nous negocis i categories de creixement en l’àmbit comercial, com l’anàlisi/test d’aigua de Taylor i els netejadors robòtics de piscines, que l’ha de permetre obrir noves oportunitats de vendes, un cop ha passat pàgina d’un step change fruit de l’alta demanda després de la pandèmia.
Portugal i Costa d’Ivori
D’altra banda, n’hi ha, d’empreses, que encara tenen un gruix important del seu volum d’activitat a països europeus, com és el cas d’Osona Vallès Carns, que el dia d’avui el 50% de les seves vendes es concentren a Portugal, Itàlia, França i Grècia, mentre que el 50% restant es troba en el mercat nacional. “Arran de la pandèmia, juntament amb altres factors com els elevats costos energètics i de les primeres matèries, els consumidors no han pogut suportar aquest encariment de tots els productes, fet que ha fet baixat el consum, en un producte com la carn de vedella i xai”, detalla Rafa Ylla, conseller delegat d’Osvaca, empresa que l’any passat va tancar l’exercici amb una facturació de 114 milions d’euros.
Qui també exporta, però en un grau més baix, és l’empresa Gabarró Hermanos, ara amb la seu central a Polinyà, on la fusta i els seus derivats es troben presents en països com França, Marroc o Portugal, on el país lusità, amb un mercat que té certs paral·lelismes amb l’espanyol, permet a l’empresa d’origen sabadellenc realitzar-hi projectes, tant públics com privats, de la mateixa manera que succeeix al Marroc: “Allà no hi ha producció pròpia, més enllà dels taulers bàsics, que tenen una qualitat més baixa, però, en canvi, sí que hi ha molta construcció”, explica Trini Rodríguez, responsable d’expansió de Gabarró Hermanos.
L’elevat cost del transport i la competència europea és el principal hàndicap per mantenir una certa periodicitat a l’altre costat de l’Oceà Atlàntic, tot i fer accions puntuals al Perú, Colòmbia i Panamà, gràcies als “prescriptors de projectes, formats per equips d’arquitectes espanyols”, explica. En el camí per trobar noves vies d’expansió, l’empresa, amb el suport de la Cambra de Comerç, ha posat l’ull en els mercats subsaharians, en països com Costa d’Ivori o Ghana, per exemple: “És on estem abocant els esforços. No hi ha producció, però no són mercats fàcils perquè no es regeixen per les pautes del mercat europeu i cal conèixer bé el terreny”, detalla la responsable d’expansió. En xifres, les exportacions representen un 2% de la seva activitat, al voltant d’un milió d’euros –En el darrer exercici van facturar 63 milions d’euros.
