L’estat de conservació del molí d’en Mornau reflecteix la situació en què es troben els antics molins del riu Ripoll. Però aquest cas és especialment significatiu perquè és un dels quatre edificis de Sabadell declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya. Al seu nivell només hi ha la Casa Duran, Castellarnau o Torre Berardo i el que queda del castell de Ribatallada. En els últims mesos, l’esfondrament de part de la teulada del molí d’en Mornau, de propietat privada, ha fet encendre totes les alarmes. Data del s. XVIII i va ser un molí paperer, encara que també es va dedicar a altres àmbits i, finalment, al tèxtil.
El molí d’en Mornau, amb part de la teulada enderrocada. A l’altra banda hi ha part de la teulada que es va arreglar anys enrere / VÍCTOR CASTILLO
“Té un valor impressionant, però ningú en fa res”, denuncia el membre de la secció d’Història de la UES Lluís Fernández, que afegeix que “tenim un molí paperer més gran que el de Capellades i fem com si no tinguéssim res”. Del molí d’en Mornau són característiques les múltiples finestres que hi ha, que servien per airejar la fàbrica i assecar el paper, recorda Fernández, que afegeix que també se li deia el ‘molí de les finestres’ i que en tenia tantes com dies de l’any, encara que realment no n’arriben a ser 365.
Què s’hi podria fer?
Tant la societat civil com l’administració “haurien de veure els possibles usos per recuperar aquests elements”, creu la presidenta de l’associació Amics del Ripoll, Mercè Argemí. La sabadellenca recorda que s’han fet intents -de moment infructuosos- perquè el molí d’en Mornau o el de’n Torrella siguin les portes d’accés al riu, amb un centre d’interpretació perquè la gent conegués i respectés el parc fluvial. I remarca que els diferents molins que hi ha al riu formen part del “patrimoni que dona sentit al concepte de museu a l’aire lliure” que hi ha a tot el riu. Si bé reconeix que al Ripoll s’ha fet molta feina sobretot en els àmbits del lleure i la biodiversitat, creu que “encara hi ha molta feina per fer”.
Argemí també celebra que en els últims anys s’han pogut enderrocar les construccions annexes als edificis protegits en plena efervecència de la indústria tèxtil, i això permetria recuperar i posar en valor els edificis originals com també és el cas del molí Xic. Ja que en la majoria de casos, també el d’en Mornau, s’ha de reparar la teulada i això té un cost elevat, l’arquitecte i membre de la Fundació Bosch i Cardellach Manel Larrosa creu que “estaria bé que hi hagués un projecte de futur que donés sentit a una inversió més ambiciosa per donar un nou ús a l’edifici”.
El problema del molí d’en Mornau i del conjunt de l’àmbit del riu Ripoll, segons Larrosa, és l’accessibilitat, i si no se soluciona primer això, no creu que es pugui arribar a donar nous usos a aquests edificis. D’altra banda, per desencallar l’estat dels molins insisteix en sumar usos diversos que generin activitat al voltant del riu, combinant la indústria amb serveis, oficines, coworkings i també algun espai de restauració. Una Oficina del Ripoll seria, al seu parer, l’òrgan que hauria de revitalitzar aquest entorn entre propietaris i l’Ajuntament.
