Aquest 28 de maig els sabadellencs han sortit a votar. Les setmanes prèvies han estat intenses. Carpes electorals, cartells i debats. Llargues jornades que han centrat l’atenció en polítics i partits. No obstant això, la cita electoral també té uns altres protagonistes. Membres de mesa i apoderats tenen una gran importància. Sense el seu paper els comicis no funcionarien. Ells i elles hi són, arriben els primers i marxen els últims. Per conèixer com han viscut la jornada ens hem desplaçat a dos punts de la ciutat. El primer a l’escola Tarlatana (Can Puiggener), el segon a La Immaculada (Les Termes).
“Amb un cop n’hem tingut prou”
Són al voltant de les 12 h del migdia. A Can Puiggener hi ha un degoteig de votants, la majoria d’edat adulta. En un moment de poca afluència ens dirigim a una de les meses. En aquesta ens trobem a Vanessa, Paco i Rosa. Per tots tres és el primer cop desenvolupant el càrrec. “En llegir la carta em va fer molta mandra. Tenia intenció d’estar tot el dia amb la play, però ha tocat això i aquí estem”, confessa Vanessa. En el cas del Paco la cita l’ha obligat a canviar de plans: “Havia d’anar a la platja i no he pogut, no m’ho vaig prendre gaire bé”, assegura. La Rosa, en canvi, ho ha acceptat amb bona cara: “Quan m’ho van notificar no m’ho creia, al final m’ho he pres amb humor, tinc una filla petita i avui és com tenir descans”, expressa amb un somriure.
El paper dels membres de la mesa és clau perquè tot funcioni / David Chao
Cap a les 14 h ens desplacem al sud. Allà la tònica de participació era similar. Tot i això, durant uns instants, la cosa s’ha animat. Un cop passada aquesta petita ‘embranzida’ hem pogut parlar amb alguns membres de les meses. En aquest cas trobem persones més experimentades com és el cas de Cristina i Marco.”És el tercer cop que em convoquen, anteriorment m’havia escapat, però aquest cop m’han enganxat”, assegura la Cristina. En el seu cas ho ha acceptat amb resignació: “Al final ja m’havia de tocar i com no tenia plans m’ho he pres prou bé”. Per part de Marco és el segon cop: “Vaig ser suplent i aquest cop m’ha tocat com a president”, ha reblat. Per ell qualsevol altre pla hauria estat millor que anar al col·legi: “Jo demà treballo i en comptes de poder descansar he de ser aquí, espero que no em torni a tocar mai més”.
El sentir general és similar al de Marco, cap vol repetir “No és gaire difícil i el que paguen no està malament, però amb un cop n’hem tingut prou”, ha expressat la majoria.
“Cal anar a votar”
Canviem de focus. Ara ens centrem en els apoderats, els qui en nom dels seus respectius partits vigilen que els comicis funcionen correctament. “He participat en diferents eleccions i a cadascuna es viuen coses diferents”, comenta José. Veí de Can Puiggener de tota la vida ja està acostumat: “La gent va venint, com me’ls conec ens posem a parlar i això fa més amena la jornada”. Respecte a la participació José, creu que serà baixa: “La gent està molt cremada i decebuda després de tantes promeses buides”. No obstant això, opina que votar és important: “No podem deixar que altres decideixin per nosaltres, ja que tenim oportunitat d’incidir ho hem de fer”.
Durant el matí el percentatge de votacions ha estat força baix / David Chao
Pel Josep Soler aquestes eleccions són les quartes com apoderat. “Aquestes les veig massa calmades, hi ha poca gent votant i sento que la gent jove no participarà gaire”. Per ell votar és molt important: “És dels pocs moments en els quals podem influir, no es pot desaprofitar”.
Una altra experiència és la de Maribel Lopera, per ella és el primer cop. “M’està semblant una experiència interessant, soc del barri i la gent s’està alegrant de veure’m. Penso que és un aspecte que dona confiança als votants”, afirma. En la seva opinió les eleccions municipals són de les més importants: “És on més es pot sentir la nostra veu”.
Annecdotes de la jornada
Els comicis són jornades llargues. Durant el transcurs de les hores sorgeixen anècdotes. En aquestes, com no podia ser d’altra manera també n’hi ha hagut. Una d’elles s’ha produït a Can Puiggener, on una dona recentment vídua ha avisat als membres de la mesa que no esperessin al seu marit, que encara que potser sortís a llista no podria votar perquè havia mort. Per justificar-ho ha portat l’esquela.
A Les Termes un senyor de 94 anys ha demanat que li signessin un justificant per recordar la seva última participació en les eleccions. Tot i que els membres de la mesa li han dit que l’esperen d’aquí a quatre anys, l’home ha preferit endur-se el paper, ja que no ho tenia tan clar.
A Sol i Padrís hi ha aparegut TV3. Tot per entrevistar una noia que votava per primer cop i al seu pare, qui es trobava com a membre de la mesa. També hi ha aparegut un home que cridant ha explicat que no votaria perquè “no hi ha cap partit que em representi”.
En definitiva aquest 28-M ha estat una cita que s’ha viscut per tot Sabadell. Centenars de persones hi han interferit d’una manera o altra. A falta de saber els resultats la sensació és que la feina està feta. Ara només queda esperar i comptar vots. Una feina que, els agradi més o menys, hauran de fer els membres de la mesa amb l’ajuda dels apoderats.
