El fenomen del barraquisme va en augment a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i ja s’hi han detectat nous assentaments al nord de la ribera del riu Besòs. L’entitat Montcada Som-Rius adverteix que des de fa uns mesos s’estan delimitant espais amb cordes, troncs i xarxes per marcar parcel·les, que més tard es comercialitzaran de manera fraudulenta per aixecar-hi aquesta tipologia d’infrahabitatges. L’espai en qüestió és una pollancreda situada a Sant Pere de Reixac, entre el riu Besòs i la serralada de Marina. El col·lectiu adverteix que més enllà de suposar un increment d’espais on es poden dur a terme activitats il·lícites es malmetrà una zona d’interès ecològic, a la vegada que incrementarà el perill d’incendi forestal.
L’entorn es troba al nord de la zona de barraques situades al nord-est del municipi, la “Favela del Besòs”, com diu en Manel Gómez, membre de Montcada Som-Rius. La pollancreda, que limita al sud amb la zona de barraques, té unes 2 hectàrees de terreny on predomina el pollancre i l’esbarzer, i hi són habituals ocells com el picot, motiu pel qual té un especial interès natural en un entorn urbà com ho és el de la primera corona metropolitana.
Zona de barraques a Montcada | ACN
Ara, però, les darreres passejades a la zona han encès l’alarma entre el col·lectiu. “Hem detectat l’ampliació de les barraques en la darrera pollancreda que queda al tram final del Besòs, en un espai de la serralada de Marina i que és un corredor biològic amb el riu”, adverteix.
Concretament, hi han trobat cordes unides entre arbres i que marquen clarament espais rectangulars, als quals s’hi sumen elements com xarxes, troncs i branques, que estirats a terra marquen de manera encara més evident el que en altres zones de l’entorn ja té forma de paret. “Solen tancar els espais amb tota mena de material que es troben en abocadors i deixalles, tot molt precari i que genera un entorn degradat”, explica.
Tampoc cal que marxin massa lluny per trobar la matèria primera. Entre barraques hi sol haver espais on, tot i els cartells que ho prohibeixen explícitament, hi ha abocaments de tota mena de deixalles, sobretot procedents de la construcció i del que podrien ser explotacions cannàbiques. “Fa molts anys que denunciem aquesta problemàtica des d’un punt de vista mediambiental i social”, assenyala.
Un negoci a l’ombra
Els encarregats de delimitar els espais són els mateixos que més tard s’encarreguen de comercialitzar-los, segons Gómez. Tot i no ser-ne els propietaris legítims (que la mateixa entitat assegura que desconeix), ofereixen els terrenys ja marcats per a viure-hi o dur-hi a terme tota mena d’activitats a canvi d’una suma de diners. El que hi facin després corre a compte seu, ja sigui tenir un espai d’esbarjo per als caps de setmana, un lloc on arreglar vehicles, plantar-hi verdures, o directament viure-hi.
De fet, en el darrer any i mig la zona ha estat tristament protagonista per dos successos destacats. El gener del 2022 dues persones van morir per la mala combustió d’un foc encès per escalfar-se en un d’aquests espais, convertit en infrahabitatge, mentre que al juliol d’aquell mateix any es va detectar una explotació il·legal de xais, amb una fossa amb desenes d’aquests animals enterrats.
Zona de barraques a Montcada | ACN
“S’hi fan tota mena d’activitats, amb focs d’esbarjo, barbacoes o crema de restes vegetals”, explica Gómez. Aquestes accions suposen un perill afegit, donat l’alt volum de massa forestal que hi ha: “Una flama pot tenir un impacte important, just al peu del parc forestal pot tenir una magnitud catastròfica”, adverteix.
Just a tocar de la zona pel cantó sud s’hi ha creat una desena de noves barraques, en un entorn que està en estudi per determinar de quina manera es pot posar remei a la proliferació d’aquestes construccions.
Intervenció de l’administració
Es calcula que a la zona de barraques hi ha unes 400 construccions, totes elles precàries, que contenen tota mena d’elements, des d’hortes fins a cotxes desballestats. Per aquest motiu, es treballa en la creació d’un cens de les persones que hi viuen de manera permanent amb la voluntat de trobar-los una solució i millorar les seves condicions.
La tragèdia de gener de 2022 va donar pas a la creació d’una comissió en què participen l’Ajuntament de Montcada, la Generalitat, la Delegació del Govern a Barcelona i el Consorci del Besòs, amb la voluntat de treballar la problemàtica de manera transversal. D’aquí n’ha sortit una primera diagnosi engegada a finals de l’any passat a través del departament de Drets Socials, que haurà de permetre treballar amb dades reals per emprendre les accions corresponents. Les parts, però, reconeixen que es tracta d’accions a llarg termini per la seva complexitat.
El consistori, per la seva banda, assegura que treballa per aturar el creixement de la zona de barraques. És per aquest motiu que la ja exalcaldessa, Laura Campos, es va comprometre en nom de l’Ajuntament a traslladar a la comissió el problema detectat a la zona de la pollancreda per, com a mínim, intentar frenar l’increment d’aquests infrahabitatges al peu de la zona forestal.
