Sabadell ha perdut un melòman empedreït i, sobretot, un gran amic. La cultura ha quedat en xoc per la mort de Llongue, Josep Maria Llongueras, als 63 anys, la matinada de dissabte a Bellver de Cinca (Aragó). Va ser el líder del mític grup La Madam, una banda que des de la ciutat va ser partícip de l’impuls del rock català i amb els quals va enregistrar tres LP’s i dos maxi singles. La primera vegada que va tocar amb el grup va ser el 21 de gener de 1983, en una espectacular actuació al festival Eufonia, que se celebrava en un dels túnels de la Gran Via. “Ens vam estrenar amb un concert de poc més de 20 minuts, en què crec que vam tocar tot el repertori que en aquells moments teníem”, recordava 40 anys després sobre l’experiència.
En solitari, va publicar set discos ben eclèctics. “La ironia, el sarcasme o el fals romanticisme han estat els trets predominants en les seves cançons”, explica la discogràfica Microscopi. D’altra banda, des de l’estudi musical, com a productor, va ajudar a fer créixer incomptables projectes. Sempre des de la generositat. La ciutat, a través de la família i amics, ja comença a coure un homenatge que serà multitudinari.
“Tenia moltíssims amics, es desvivia per fer favors. I si un projecte feia olor de música, s’hi llançava de cap, sense mirar si en trauria res o no. Era únic”, explica una de les seves estretes amistats, el director teatral Enric Company, colpit per la notícia. Recorda que, de tant en tant, una bona colla d’amics circulava 200 quilòmetres per reunir-s’hi a l’Aragó i entaular-se per menjar “una de les seves increïbles paelles”.
Tot just Company li acabava d’enviar la programació musical del festival Sonen, de l’Acadèmia de Belles Arts. Recentment, Llongueras també havia fet la música per un llargmetratge del cineasta Toni Andújar, Run Baby Run, que mai no podrà veure estrenat.
El músic sabadellenc Oest de Franc també se l’estimava molt: “El Llongue era una persona molt especial, un mestre. Sempre tenia temps per escoltar-te i fer-te sentir especial”, expressa. “Era un gran compositor, un lletrista irònic i alhora profund. Moltes de les seves cançons tenen un caràcter atemporal, i sempre vigents. Per a tota una generació de músics del Vallès va ser una gran influència, tal com queda reflectit en les seves obres”, afegeix de Franc. El baixista Pol Cruells, un altre dels músics de la ciutat que el coneixia, el descriu com “un referent i un gran amic”.
Montse Avellaneda, del grup Alea, va conèixer Llongueras perquè va gravar un disc a l’estudi que tenia a casa seva. “Jo l’havia seguit com a artista i ens va obrir les portes del seu cor. També vaig poder conèixer una persona molt generosa i especial que es feia estimar per tothom”, apunta. “Sempre li deia que, a nivell artístic, era un trobador del segle XXI”.
