Si estès sobre la gespa seria el clàssic futbolista que tots els entrenadors el posarien de titular per la seva feina impagable, polivalència i implicació. Potser no seria el més vistós de l’equip, però sí el més rendible. Aquesta podria ser la fotografia d’Albert Ramos, l’actual director d’operacions, logística i manteniment del Centre d’Esports. Un noi que va començar des de zero a les oficines de la Nova Creu Alta amb 17 anys, fent pràctiques administratives, i ara, amb 40, és una peça cabdal en l’engranatge del dia a dia del club.
Com recordes els teus inicis? Era el febrer de l’any 2000. Jo estava fent Grau Mitjà de gestió administrativa a l’Escola Industrial i un dels professors, el Josep Maria Sabaté, directiu del F. base del Centre d’Esports, em va proposar realitzar les pràctiques al club, un regal per a mi perquè soc del Sabadell des de petit. Recordo que quan vaig entrar a les oficines em van preguntar si venia a fer-me el carnet infantil… Pel meu aspecte físic aparento menys edat i això encara passa ara. És l’ADN familiar.
Fins i tot al principi et coneixien com el Harry Potter arlequinat… És cert. Amb les ulleres que portava tenia una certa semblança. El periodista Xavi Andreu em va batejar, però l’autèntic Harry Potter va ser el jugador Antonio Cañadas, no jo.
Alguna vegada has hagut de fer màgia a les oficines en situacions complicades? Una mica, sí. Sobretot en èpoques dures, quan no es cobrava i el club es trobava en una situació molt delicada. Les hem passat magres, però per sort sempre hem pogut tirar endavant.
Quin ha estat el moment més crític? El final de la temporada 2002/03 va ser difícil. Fins i tot algun jugador va venir a casa meva a menjar. També en l’època prèvia del concurs de creditors, amb el deute a Hisenda. El club estava ofegat. Si no arriba Esteve Calzada i el seu equip, el perill de dissolució era imminent.
Dels 10 presidents que has conegut, quin ha estat el millor? Tots han confiat en la meva feina i m’agrada ser prudent. Sempre li estaré agraït a Miquel Arroyos perquè em va donar la primera oportunitat. Amb González Cano, tot i les dificultats, també vaig notar la seva confiança. És veritat que amb Joan Soteras el club va fer un salt important d’estructura assolint l’ascens de Tercera al futbol professional. L’Esteve va venir amb gent molt preparada i s’ha professionalitzat el club en tots els àmbits. Ha estat clau.
Fins a arribar a l’actual càrrec, quines feines has fet al club? He tocat moltes tecles. Als inicis, recordo compartir la megafonia, fer la rifa del descans i preparar cafès a la zona vip o quadrar la taquilla. Fins i tot, vaig actuar de delegat de camp en alguns partits. De tot se n’aprèn i m’ha servit per escalar posicions.
Ara també comparteixes moltes tasques com a director d’operacions. Per exemple? El que més m’agrada és l’organització del partit: les prèvies amb seguretat, Mossos, seguretat privada, ambulàncies o auxiliars cada setmana que hi ha partit a casa. També coordino l’operativa de protocol: ubicacions exactes, acreditacions de premsa, bar… Dels partits només puc veure la primera part, perquè després em toca quadrar el ticketing i deixar-ho tot preparat. Es pot dir que arribo el primer i marxo de l’Estadi l’últim. De totes maneres, em sento molt afortunat de fer la feina que m’agrada al club del meu cor. Això és molt valuós.
Amb la pandèmia tot devia ser encara més enrevessat? El play-off de Marbella va ser com un aprenentatge perquè després els controls i les normes de la LFP van ser molt estrictes. Calia habilitar diferents espais i zones, organitzar els testos d’antígens… També va ser molt important la col·laboració del delegat Miguel Ángel Rodríguez.
En 25 anys, hi haurà un munt d’anècdotes. Alguna que es pugui explicar? En un partit a Villajoyosa vaig haver de fer d’utiller i vam perdre per 5-0. També vam viure una situació curiosa quan van tallar la llum al club per un conflicte amb la directiva i vam treballar uns dies amb espelmes a l’oficina.
Per cert, com està el tema de la nova il·luminació de l’Estadi? S’ha endarrerit, però ja està tot el procés en marxa. La lluminària interior ja s’ha canviat i s’han fet reunions d’obres amb l’Ajuntament per realitzar el canvi de llums de les torretes durant l’agost.
Té solució la gespa? El problema és la base, està tot compactat. El drenatge no es canvia des de l’any 2000 i això es nota. De totes maneres, les feines que s’han fet i es continuen fent a la gespa han servit per millorar el seu estat.
