[Esteve Deu Baigual, historiador]
Nascut a Sabadell en una família vinculada a la indústria tèxtil local – el seu pare va ser durant molts anys el comptable d’Artèxtil SA- es va llicenciar en Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1976. Durant bona part de la seva vida va estar vinculat al barri de Gràcia, en el qual tenia encara la seva darrera residència a Sabadell.
Jordi Calvet Puig, en una imatge d’arxiu / Revista Vallesos (Cedida)
Va formar part de la generació d’historiadors sabadellencs, nascuts a l’entorn de 1950, que van contribuir a la renovació de la historiografia local, juntament amb el recentment traspassat Josep M. Benaul i Esteve Deu, entre d’altres, que Josep Fontana va qualificar d’escola d’història econòmica de Sabadell. Acabada la carrera i, després de dedicar-se un parell d’anys a la docència en una escola privada de Castellar del Vallès, va obtenir una plaça de professor en l’ensenyament secundari públic, exercint fins a la seva jubilació en diferents instituts de la nostra ciutat, col·laborant així mateix una llarga temporada com a professor tutor en la Universitat Oberta de Catalunya.
Al llarg de la seva vida professional va combinar la seva activitat docent amb la recerca en el camp de la història social i econòmica i l’activisme cultural.
Amb la seva recerca va contribuir de manera decisiva al coneixement de la història de la indústria llanera sabadellenca, l’hegemònica a la ciutat, juntament amb els companys Benaul i Deu, amb el treball La Indústria tèxtil llanera a Espanya, 1939-1959, publicat l’any 1992 en la Nova Biblioteca Sabadellenca, un resum de la seva tesi doctoral presentada amb el mateix títol a l’UAB l’any 1990. Així mateix, va fer una aportació significativa a l’estudi de la indústria de construccions mecàniques a Sabadell, la segona en importància a la localitat, amb la publicació en el Centre Metal·lúrgic del treball La indústria metal·lúrgica i de construccions mecàniques a Sabadell (1960-2005) l’any 2008.
Va contribuir també, juntament amb altres historiadors locals, en la publicació d’alguns importants treballs en obres col·lectives sobre la història de Sabadell, en diferents facetes, com: La Cambra Oficial de Comerç i d’Indústria de Sabadell, cent anys d’història, 1886-1986, ampliat l’any 2011 amb el subtítol 125 anys d’història, publicats per la mateixa entitat el 1986 i el 2011, respectivament; La República i la Guerra Civil, Sabadell 1931-1939, editat per l’Ajuntament de Sabadell el 1986; Indústria i ciutat, Sabadell 1800-1980, coeditat per la Fundació Bosch i Cardellach i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 1994; Sabadell al segle XX, publicat a Vic per l’editorial Eumo l’any 2000; Sabadell Asseguradora Compañía de Seguros y Reaseguros, 1951-2001, editat per la mateix entitat l’any 2002; El Gremi de Fabricants de Sabadell, 1959-2009, coordinat per Josep M. Benaul i editat conjuntament pel Gremi de Fabricants i la Fundació Enciclopèdia Catalana l’any 2009. També va participar en la publicació col·lectiva Terrassa, cent anys a ritme de llançadora, editat l’any 1993 per l’Institut Industrial i el Museu de Terrassa.
Paral·lelament va publicar en la col·lecció quaderns d’arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach un treball sobre la participació de sabadellencs en la guerra de Cuba i un altre sobre el present i el futur del Banc de Sabadell; va col·laborar, així mateix, en dos volums dels llibres d’imatges, editats per l’Ajuntament de Sabadell amb el títol genèric de Sabadell tal com era; també va publicar un treball de material escolar sobre l’ensenyament de la Geografia en l’ensenyament secundari, fruit de la seva experiència docent en el camp de les Ciències Socials i una primera bibliografia sabadellenca.
Relacionat amb la seva faceta d’esportista en la seva joventut, com a jugador d’handbol, va contribuir també a la publicació dels treballs El Club d’Handbol OAR Gràcia. 50 anys entre l’amistat i l’esport (2003) i Què en saps de l’esport a Sabadellenc?, una ullada històrica (2010).
Durant aquest anys va ser també un assidu col·laborador de la revista local Arraona, a la qual va aportar diversos articles: “Aproximació a l’evolució financera de Sabadell i Terrassa”, “La Setmana Tràgica a Sabadell segons el dietari de Francesc Tomàs Serra”, “Les relacions internacionals de la indústria tèxtil llanera durant la postguerra”, “La visió dels industrials sabadellencs del primer franquisme”, “El creixement industrial de Sabadell durant 1940-1960” i “L’aportació historiogràfica d’Andreu Castells, 1918-1987”, l’intel·lectual local que va exercir una influència important en aquesta generació d’historiadors sabadellencs, sobre el qual alguns d’ells van publicar una important entrevista en la revista l’Avenç i el mateix Jordi va contribuir a la conclusió del darrer volum de la seva obra Sabadell: informe de l’Oposició, que l’Andreu Castells va deixar inacabada a la seva mort; aquesta col·laboració en la revista d’història local va quedar plasmada també en diverses ressenyes sobre obres de temàtica local. Fou així mateix autor d’un article publicat a la revista Hacienda Pública Española amb el títol “Aplicación práctica del sistema tributario de la industria textil durante los años 1939-1958”i d’altres a la revista Terme de Terrassa amb els títols “Conseqüències econòmiques de la Guerra Civil a Terrassa” i “El crèdits de la riuada”.
Aquesta activitat en el camp de la recerca, especialitzada en història industrial i de l’empresa al Vallès Occidental i a Catalunya, va anar acompanyada d’una àmplia tasca en la difusió del seu coneixement mitjançant articles de premsa, conferències i cursos impartits en diferents entitats locals i de fora de Sabadell.
Paral·lelament a la seva activitat docent i investigadora, va tenir una important participació en diverses iniciatives ciutadanes en el camp cultural des de posicions ideològiques d’esquerra. En la seva joventut va militar en el PSUC, com altres joves universitaris de la seva generació. Ja després de l’elecció del primer ajuntament democràtic a la ciutat va contribuir activament en l’elaboració de l’informe sobre la situació de l’Arxiu Històric, juntament amb altres historiadors locals, que va servir per impulsar la creació de la seva nova seu, amb el corresponent patronat, a la casa Ponsà; va ser també un dels artífexs de la creació a Sabadell de la Delegació del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres, una entitat alternativa a altres cenacles culturals locals de caire més conservador, des de la qual es van impulsar una sèrie de cursos per a la difusió de la història local entre els ensenyants de la ciutat en diverses escoles d’estiu i cursos de tota mena i la continuació d’una línia editorial històrica per a la publicació d’obres de tema local com fou la Nova Biblioteca Sabadellenca; va contribuir també amb altres companys de professió al salvament de la Biblioteca del republicà sabadellenc Josep Salas Anton, dipositada en la Cooperativa La Sabadellenca, i va tenir una estreta col·laboració amb el Museu d’Història de Sabadell, durant la qual va elaborar un ampli projecte per a la creació a la ciutat d’un Museu de la Indústria Tèxtil. Quan molts membres de la Delegació del Col·legi de Llicenciats van decidir incorporar-se de la mà d’algun director amb mentalitat més oberta com Joan Alsina, a la Fundació Bosch i Cardellach, amb els plantejaments de la qual aquella entitat havia discrepat durant molts anys, va participar activament també en l’organització de cursos sobre història local, entre els quals cal destacar el que portava per títol “Indústria i ciutat”, en el qual van intervenir com a conferenciants historiadors sabadellencs que havien elaborat tesis doctorals de temàtica local, juntament amb altres historiadors estrangers que havien fet el mateix, com Gabriele Ranzato, Sebastian Balfour i Emmanuel Marin.
En els darrers anys i, especialment, després de la seva jubilació, va anar abandonat la seva tasca investigadora en el camp de la història i, en certa manera també, es va desvincular de Sabadell, ciutat que havia estat laboratori de moltes de les seves recerques i base del seu activisme cultural durant molts anys. Va passar a combinar la seva residència a Palamós amb breus estades a Sabadell, tot dedicant-se preferentment a la pintura, una activitat artística per la qual havia estat interessat des de feia anys.
Va ser a Palamós, la seva nova ciutat d’acollida parcial, on va morir de manera sobtada, en plena maduresa i amb moltes coses per fer encara. Component del que alguns nomenaven el tercet de joves historiadors de Sabadell, que ara ja voregen o s’aproparien a la setantena d’anys, amb el també malaurat Josep M. Benaul i jo mateix, la mort d’en Jordi ens ha deixat a tots els que el coneixíem un vuit irreparable. La seva petjada ha quedat, però, en les seves contribucions al coneixement de la història local i en la memòria dels que hi vàrem estar a prop al llarg de la seva vida.
