L’exposició Objectiu Sabadell, comissariada per David González Ruiz, serà un dels plats forts de la Festa Major. Els museus d’Art i d’Història de Sabadell acullen de manera conjunta des de l’1 de setembre i fins al 25 de febrer de 2024 una mostra que engloba les empremtes de la producció fotogràfica a la ciutat des del 1860 i fins al 1936. De fet, Sabadell va ser un dels centres de creació fotogràfica més destacats del primer terç del segle XX.
La inauguració de l’exposició tindrà lloc el dia 1 de setembre a les 17h al Museu d’Art (c. Doctor Puig, 16) i a les 18h al Museu d’Història (c. Sant Antoni, 13).
La mostra neix de la col·laboració entre ambdós museus i l’Arxiu Històric. A més, també és la suma del treball d’entitats públiques i privades, que han cedit part del seu llegat. I és un exercici de col·laboració ciutadana que ha fet aflorar un patrimoni inèdit durant anys, guardat curosament en domicilis particulars.
Aquesta exposició vol ser, per sobre de tot, una plataforma que recuperi i reconegui els noms dels principals fotògrafs i fotògrafes de la nostra ciutat. Durant el període temporal que abasta l’exposició, Sabadell va ser bressol d’una generació excepcional de fotografia d’art (considerada una de les millors a nivell de l’Estat), dins del moviment del pictorialisme; per la Festa Major de 1916 es va premiar per primera vegada la fotògrafa Maria Codina. I entre 1866 i 1936, al voltant de la Rambla i carrers adjacents existien fins a 31 galeries de retratistes diferents.
Àmbits temàtics de l’exposició
L’exposició es composa de 10 àmbits, dels quals 9 es podran veure al Museu d’Art i un d’ells al d’Història. S’hi expliquen des dels orígens de la fotografia i com va arribar el fenomen a la ciutat, tot passant per l’expansió de l’ofici de retratista a finals del segle XIX i el paper que van tenir les entitats sabadellenques en la dinamització del món de la fotografia, o fent un cop d’ull a les avantguardes liderades per diverses personalitats del món artístic local.
Les dones van jugar un paper molt important en aquesta etapa, entre les quals destaquen noms com Maria Codina Duran, Anita Figueras Crehueras, Maria Camps Biltró, Júlia Llopis Corominas o Mercè Massagué Vila. Tot i que en termes generals, la majoria van viure en l’anonimat sí que destaquen els coneixements que aquestes dones tenien tant del funcionament dels dispositius com del laboratori.
