La mare de la nena de Rubí mutilada genitalment el 2015 ha acceptat els fets a l’Audiència Nacional i s’ha conformat amb una pena de dos anys de presó. A canvi del reconeixement de fets s’ha retirat l’acusació contra el pare. Tots dos s’enfrontaven a deu anys de presó. L’ablació de grau 3, la més greu, li van fer l’estiu del 2015 en un viatge al seu país d’origen quan la nena tenia un any i mig, però no va ser detectada fins al 2021 en una visita pediàtrica. Els progenitors mantindran la pàtria potestat de la nena. Els forenses adverteixen que la menor podria patir complicacions genitals, urinàries, orgàniques i psicològiques a mitjà i llarg termini.
El setembre del 2015 els pares van viatjar amb les seves filles a Gàmbia i es van allotjar a casa d’uns familiars. Al cap d’uns dies, van deixar una de les nenes amb la seva àvia materna i van tornar a Catalunya amb l’altra. Durant l’estada al país africà van demanar a un familiar, no identificat, que fes una mutilació genital de grau tres a la nena, coneguda com a infibulació o circumscripció faraònica, que consisteix en l’extirpació total del clítoris i dels llavis majors i menors, deixant només una obertura estreta per a orinar. L’ablació va ser practicada durant aquell setembre de forma clandestina i fora d’un centre sanitari.
Greus conseqüències
La mutilació va ser detectada pels serveis socials del CAP Mútua de Rubí (Vallès Occidental) sis anys més tard, el setembre del 2021, durant una revisió pediàtrica de la menor. Els serveis socials van avisar immediatament els Mossos d’Esquadra.
Els progenitors havien signat un document previ on es comprometien a no realitzar l’ablació a una de les dues filles, però no van signar el compromís respecte a l’altra nena.
Segons els forenses, les lesions que té la nena arran de la intervenció li poden comportar infeccions genitourinàries vesicals recurrents, tendència a càlculs renals a les vies urinàries, obstruccions del tracte urinari, incontinència urinària i fístules genitourinàries, malaltia inflamatòria pelviana, infertilitat, dolor menstrual intens, augment del risc d’infeccions de transmissió sexual, retenció del sagnat menstrual dins de la vagina, coits dolorosos, absència de libido, de capacitat per excitar-se i de tenir orgasmes, així com fòbia sexual per aversió al sexe.
A més, els forenses asseguren que les dones amb mutilació de grau 3 pateixen problemes addicionals com la necessitat de reobertura de l’introit vaginal, ja que forma part del ritual matrimonial per facilitar la introducció del penis, i a vegades pot comportar noves intervencions quirúrgiques per corregir el segellat o estretament vaginal per permetre el part. També s’incrementa el risc d’impossibilitat de part natural, esquinçaments vaginals, augment de les episiotomies per eixamplar el canal vaginal, major necessitat de cesàries i increment del risc d’hemorràgies postpart. Les estades a l’hospital solen ser més llargues i també augmenta la mortalitat materna i dels nadons.
Problemes psicològics
Pel que fa a trastorns psicològics, pot comportar depressió, terrors nocturns, por, ansietat crònica, fòbies i fins i tot alteracions psicòtiques. També poden patir confusió i sentiments contradictoris per la diferència de valors entre la societat d’origen i la que viuen, incertesa i temor de les nenes i adolescents quan s’adonen del que pateixen, i por a les primeres relacions sexuals o al part.
Fins al moment la nena no ha patit disfuncions genitals, urinàries, orgàniques o psicològiques, segons explica.
Demanen 10 anys de presó per als pares d’una nena per practicar-li la mutilació genital
