La temporada teatral de tardor ja ha començat a Sabadell. Al Teatre Principal el teló s’ha tornat a alçar i aquest diumenge ha presentat l’obra El Mar: Visió d’uns nens que no l’han vist mai. Una emotiva història, dirigida per Xavier Bobés i Alberto Conejero, que explica les vivències d’Antoni Benaiges com a professor al poble de Bañuelos de Bureba (Burgos). La història real d’un educador que en plena República va decidir exercir la seva profesió en un petit poble rural entre el 1934 i el 1936, any en que va ser afusellat pels franquistes arrel de l’esclat de la Guerra Civil.
Oda a l’educació
L’obra és un homenatge a ell i a tots els professors que en aquella època van intentar educar a tota una generació. Amb l’objectiu d’aconseguir un país millor i amb l’educació com a eina per transformar la societat. Una tasca, però, que el franquisme va voler enterrar a les foses. Així doncs, la història que es presenta se centra en Benaiges. En la seva feina i també en la relació que a poc a poc va anar establint amb els seus alumnes.
Xavier Bobés (esquerra) i Sergi Torrecilla durant l’obra / David Chao
Sobre l’escenari, Xavier Bobés representa a Benaiges. Al seu costat, representant la consciència del professor, hi trobem Sergi Torrecilla. Bobés porta el pes de l’actuació, que en ocasions s’acosta al monòleg. Per la seva part, Torrecilla representa els dubtes, pors i pensaments de Benaiges.
L’escenografia
Com a suport als diàlegs trobem una pantalla. En aquesta es van mostrant primers plans de treballs reals dels alumnes de Benaiges i objectes de l’època. Fet que dona profunditat i una major immersió en la història. Els elements del decorat també hi ajuden, ambientant l’escenari com si fos una escola. A més a més, Bobés interactua en alguns moments amb el públic creant la sensació que aquests son alumnes que responen a les seves preguntes.
Fotografia real de Benaiges amb els seus alumnes / David Chao
El nom de l’obra prové d’un quadern de poemes que els alumnes van fer sobre el mar. I és que Benaiges els va prometre que a l’estiu (1936) els portaria a Catalunya per veure’l. Una promesa que no va poder complir, però que va quedar al record d’aquells infants que mai el van oblidar.
