Massa deutes amb les flors és un llibre nascut de passejades nocturnes i de converses sàvies sobre arbres, bolets, minairons i dones d’aigua. Iolanda Batallé (1971, Barcelona) va quedar fascinada per aquest cosmos rural, però també per la història colpidora d’una família que viu entre muntanyes. “Aquí hi ha una novel·la!”, revela que va pensar fa més de 12 anys enrere.
I sí, la novel·la hi ha estat. La va escriure inspirant-se entre valls altes del Pirineu, en un poble d’un carrer amb menys d’una desena de cases, lluny del ritme ferotge de la ciutat. El resultat és un relat tendre i poètic, amb rastres d’oralitat i presència d’un món oníric que, confessa, l’apassiona des de sempre. Per a farcir-la, Batallé s’ha basat en llargues converses amb testimonis, en un exercici de gairebé periodisme literari.
Feia 10 anys que Batallé havia guanyat el premi Prudenci Bertrana amb Faré tot el que tu vulguis i, des d’aleshores, no havia publicat cap novel·la. Aquesta última era ben esperada, tal com va quedar demostrat a la presentació al Gremi de Fabricants una setmana enrere, en què va estar acompanyada de l’escriptora i amiga sabadellenca Montse Barderi.
El temps entre les dues publicacions, explica l’actual directora de la Llibreria Ona, li ha proporcionat “un aprenentatge vital i literari” que li permet escriure des d’una “altra mena de sensibilitat”.
Potser per això els personatges –gairebé arquetípics– de la novel·la són profundament tendres. “De jove es valora molt la intensitat, la passió i el sexe. I, ei, benvinguts sempre! Jo ho defenso! Però a Massa deutes amb les flors hi ha un nivell de tendresa més profunda. No una cosa nyonya o cursi, sinó una tendresa que s’entén des de la complicitat d’una mirada, d’una abraçada o d’agafar-se la mà”.
Batallé estima els personatges de l’obra. “Hi ha una gran valoració de les petites coses. La mare s’adona massa tard que simplement n’hi hauria d’haver prou quan la persona que t’estima t’agafa la mà”. Entre línies, hi ha també un clam per a no oblidar “les famílies que s’han deixat la vida entre els hiverns durs a les muntanyes i les valls”.
Després d’aquests hiverns, però, sempre arriben les flors. I hi tenim deutes, tal com recorda el títol de la novel·la, que és un homenatge a l’escriptora Antònia Vicens.
Iolanda Batallé és l’actual directora de la Llibreria Ona. Ha estat editora durant gairebé 30 anys i va ser directora de l’institut Ramon Llull durant 3 anys. A més, ha exercit com a periodista, és professora d’escriptura i tertuliana.
