L’art de Benet Ferrer i Boluña (1945) i el de Josep Madaula Canadell (1957) s’assemblen molt poc, per no dir gens, però s’admiren mútuament. I es nota quan parlen l’un de l’altre sobre l’exposició conjunta Una trobada inesperada, que es pot veure a les tres sales de l’Acadèmia de Belles Arts fins al 28 d’octubre. La mostra, inaugurada per Festa Major, inclou pintures dels artistes per separat i dues realitzades a quatre mans, com també peces de ceràmica adornades conjuntament.
Les obres acolorides de Ferrer, molt conegut en el camp de la ceràmica, estan treballades amb guaix, aquarel·la i tires de paper retallades.
“Tota la vida he sentit rebuig per la societat que m’envolta, me’n molesten moltes coses, per això el meu estudi és un refugi. I ja que m’hi refugio, hi he de fer coses, no?”, diu amb un deix irònic.
El comentari contrasta amb la vitalitat cromàtica de la seva obra i amb la seva bellesa. Són pintures sense figura, sense narrativa, en què es guia per l’estètica. Estableix, diu, “un diàleg amb la matèria”. És art “no figurtiu, primari, salvatge”, precisa el sabadellenc, que beu d’influències com Picasso i Joan Miró.
Per la seva banda, a la pintura de Madaula predominen els tons terrosos i suaus. I sí que hi situa figures, persones, col·locades sobre altres capes. A l’exposició de Belles Arts es pot veure, per exemple, el seu particular homenatge a la maternitat, representat a través d’una dona embarassada.
“M’interessa ublicar una figura en la narració”, contesta quan li pregunto per un dels quadres, on es veu un rodamón jaient en un camp de blat.
Obres conjuntes
Ferrer i Madaula s’han divertit per a l’ocasió, és evident. Van coincidir més de 30 anys com a professors de l’EscolaMassana i, curiosament, tots dos van debutar exposant a Belles Arts. Són amics, però no havien tingut l’oportunitat d’arremangar-se plegats.
Ferrer ha ensenyat a Madaula la tècnica de l’esgrafiat en la ceràmica, que consisteix a traçar dibuixos fent saltar la capa superficial de les peces. Hi ha unes quantes fotografies boniques, en blanc i negre, de tots dos treballant en el procés.
Ferrer i Madaula exposen creacions de ceràmica a Belles Arts / AINA TORRES
En una de les tres sales, hi ha dos quadres creats conjuntament que es distingeixen per ser més grans que els altres. En un, Benet hi ha fet la base i l’ha entregat a Madaula perquè l’acabés. A l’altre, han fet el mateix intercanviant-se els papers. Les dues obres sintetitzen les dues maneres de fer tan diferents, tot i que –matisen– comparteixen “l’exigència tècnica”, una “manera de treballar de forma molt cuidada”, “l’estima per formalitzar les obres” i l’art que “entra pel canal de les emocions”.
