La periodista Cèlia Novis passejava per conèixer l’oest de Manhattan, concretament rondava pel carrer 14, quan el vermell llampant d’una porta de fusta i una bandera espanyola gegant la van fer aturar. Era l’entrada a La Nacional, un singular edifici que allotja 150 anys d’història sobre la immigració. Ha estat oblidat i gairebé cap ànima n’ha reivindicat la importància fins que ha arribat el documental Once Upon a Place, que aquest divendres s’estrena comercialment als Cinemes Imperial, on estarà en cartellera una setmana.
Novis ha recollit una trentena de testimonis d’immigrants espanyols i dels seus descendents i ha fet recerca a arxius i museus per explicar en el seu tercer documental la història de la Nacional, que durant 150 anys va acollir milers d’immigrants espanyols als Estats Units. Hi ha molta literatura, història i audiovisual sobre comunitats d’italians, irlandesos i jueus a Nova York, però molt poca informació sobre l’extingida Little Spain (“Petita Espanya”). L’edifici de La Nacional, que ara és un restaurant i un local a llogar per esdeveniments, és l’últim vestigi que queda d’aquesta barri que un dia va estar ple de comerços i serveis i un altre dia es va infestar de màfia.
El documental narra dues fases de La Nacional i Little Spain. Una fase pletòrica i una decadent, els llums i les ombres. L’època bona va ser durant un període d’uns 30 anys, just abans de la Guerra Civil, amb tot d’espanyols que hi espetegaven perquè havien anat a fer les amèriques, i anys després del conflicte, moment en què hi van anar a viure milers d’exiliats. “Aquell barri va fer un boom. Hi van aparèixer tota mena de botigues, advocats, metges… S’hi podia fer vida en castellà”, explica la sabadellenca.
Els moments foscos de Little Spain, segons la documentalista, arriben cap als anys 70, quan a Nova York s’empastifa de crim organitzat i les bandes i les màfies arriben al carrer 14. “Es va tornar un lloc perillós i turbulent. La gent no hi feia vida i no s’hi volia quedar”. Ara, en canvi, el barri és una “zona puntera” de la ciutat.
Once Upon a Place vol fer memòria i justícia. “És la història d’un doble oblit. L’oblit cap als milers de persones que van marxar del seu país i l’oblit que van patir del país que les acollia, tot i que van fer el possible per integrar-s’hi i passar-hi desapercebuts”, reivindica la cineasta. El documental vol rescatar aquestes vides i les seves lluites”.
Un frame de ‘La Nacional. 1935 New Year’s Eve Dance
El documental s’ha cuit a foc lent. La idea va néixer en aquella passejada de 2013 per Manhattan, un mes després que Novis arribés a viure a Nova York. El projecte va anar agafant forma un any després, però en alguns moments es va alentir per la recerca de recursos. Finalment, i amb el bloqueig de la pandèmia pel mig, s’estrenarà a l’Imperial divendres a les 20h, amb una presentació que comptarà amb la presència de la directora i la cantant Marina Rosell.
Pòster del documental, que s’estrena comercialment a l’Imperial
Prèviament, el documental ha estat guardonat com a Millor Pel·lícula Espanyola al Festival de Cinema per Dones de Madrid; amb el Silver Award for Feature Documentary, als Hollywood Gold Awards, a Califòrnia; i amb la Biznaga de Plata al Millor Documental – Dones a Escena 2021 al Festival de Màlaga.
