Partidàs amb majúscules. En un Boccaccio Arena ple a vessar i un ambient extraordinari, l’OAR Gràcia ha guanyat el derbi vallesà després de picar molta pedra davant un Sant Quirze que s’ha topat amb un estratosfèric Carles Bonàs. El porter gracienc, que va patir una greu lesió la temporada passada, s’ha convertit en l’heroi en moments decisius juntament amb Ismael Bendress, una autèntica piconadora de la xarxa rival amb 9 gols.
Ha començat endollat el conjunt santquirzenc. Amb un 0-2 i un 1-3 de sortida volia deixar clar que posaria les coses molt difícils. De fet, la tònica d’igualtat s’ha mantingut fins al final, però l’OAR ha sabut capgirar el marcador (4-3, 7-5) coincidint amb l’inici del festival de magistrals intervencions de Bonàs i gaudir d’avantatges que, això sí, mai han superat els tres gols.
El conjunt de Pere Ayats ha comès algunes imprecisions i homes habitualment molt fiables, com Bernat Correro, no ha estat inspirat. Ho han compensat els encerts d’Ismael i el jove Jordi Sala, un punyal per l’extrem. El 10-7 que semblava un punt d’inflexió definitiu s’ha esvaït en un no res (10-10) després de quatre atacs locals consecutius sense treure petroli. Colomé i l’omnipresent Ismael han permès arribar al descans amb un 13-11.
Final d’infart
Es notava la tensió a la pista i també a les graderies, amb un bon grapat de sorollosos seguidors visitants. Ha tornat a igualar el Sant Quirze a la represa, però de nou ha aparegut Sant Bonàs per sostenir l’OAR en el tram més crític. També ha trencat la malastrugança Correro des dels 7 metres, agafant més confiança. Del 17-14 s’ha passat al 17-17 en una fase de nervis per part verd-i-blanca que no ha sabut explotar el conjunt de Reig, en gran part per les constants aturades del porter local.
El partit estava condemnat a un final d’emocions fortes. L’OAR ha guanyat l’intercanvi de cops per situar-se amb dos i tres gols de renda (24-21, 25-22) quan s’ha entrat en el tram dels últims 10 minuts. Cada pilota era d’or i els protagonistes d’ambdós equips ho han deixat tot sobre la pista. Una acció de set metres transformada per Correro (27-24), que ha acabat fent cinc gols, i una última aturada de Bonàs, avortant un u contra u, han permès encarar els dos últims minuts amb certa tranquil·litat, però el definitiu 28-26 no ha arribat fins a l’últim instant. Quim Vaillo ha posat la cirereta entre la festa de l’afició verd-i-blanc. Un triomf molt treballat per confirmar la candidatura a la zona de privilegi.
El femení guanya al Ribes (25-27)
L’equip femení de Divisió d’Honor Plata s’ha refet de la primera derrota contra el Sant Quirze guanyant a la pista del nouvingut a la categoria, l’Handbol Ribes (25-27). No ha estat una victòria brillant, però el conjunt de Carol Carmona ha sabut reaccionar a un mal inici de partit. De fet, s’ha vist sorprès pel conjunt de Sant Pere de Ribes en els inicis (2-0, 4-2) i fins a l’equador de la primera meitat no ha aconseguit posar-se per davant en el marcador.
Eury Ruano ha estat una de les jugadores amb més encert (4 gols) i això ha permès a les gracienques arribar al descans amb un 11-15 que feia pensar en una còmoda segona meitat. Mai ha arribat a patir pel resultat l’OAR, però tampoc ha estat capaç de deixat totalment sentenciat el partit davant l’esperit combatiu del seu rival, que no ha llançat la tovallola tot i la seva inferioritat tècnica.
També ha fet la sensació d’una certa relaxació per part verd-i-blanc en alguns moments, veient que el partit no es podia escapar. Finalment, Janna Sobrepera ha mostrat part del seu repertori (8 gols) per arribar a un 14-19. Un avantatge que l’empenta del Ribes ha escurçat fins al 25-27. Caldrà millorar en certs aspectes, però el més important era guanyar abans de la primera aturada de la competició.
FOTOS: LLUÍS FRANCO
