Ricard Efa (Sabadell, 1976) creu que, gràcies al dibuix, ha etzibat una plantofada al destí que la societat havia pensat per ell. “El meu pare treballava a la fàbrica, la meva mare era mestressa de casa i cosidora. Jo no tinc estudis, els vaig deixar als 16 anys. Per determinisme social estava abocat a tenir una feina simple de producció industrial”.
Però no ha estat així. El dibuixant va entrar al mercat del còmic entre finals dels anys 90 i principis dels 2000 i, més de dues dècades després, encadena un projecte rere un altre, sent un dels autors catalans més ben considerats. Ara tot just acaba de publicar el segon volum del còmic de ciència-ficció Noceà (Mai Més) i el mes de gener ja presentarà el tercer a l’editorial. Publicat en francès i traduït al català i castellà, s’ha encarregat del guió, l’art i el color.
“Vaig entrar en el mercat en un bon moment. Hi havia molta producció i els editors estaven oberts. Jo no tenia experiència, però quan trobo una porta oberta poso el peu i no deixo que la tanquin”.
Després ha estat ell qui ha obert portes als altres. Per exemple, ha comptat amb els sabadellencs Francesc Dalmases i Roger Surroca per a un encàrrec important per al mercat francòfon, un dels més importants del món. Es tracta del còmic de memòria històrica Adieu Birkenau, que narra la història d’una supervivent del camp de concentració. La història, publicada el 27 de setembre, serà de lectura obligatòria a instituts i compta amb el suport de l’ajuntament de París.
També ha començat a treballar en l’adaptació al còmic de la novel·la francesa Azúcar Negro, sobre la revolució econòmica a principis del segle XX a Veneçuela, “una història amb personatges femenins molt bons i realisme màgic”.
La llista de projectes no acaba aquí. Ha estat escollit per participar en un llibre col·lectiu d’una selecció d’històries curtes de “sàtira, comèdia i aventura” d’un dels guionistes més importants de Bèlgica, Jean Van Hamme.
Una altra notícia que rebrem d’Efa, previsiblement el juny de 2024, serà sobre la publicació dels dos primers volums (de sis) d’una novel·la en català. “Serà una space opera, un dels gèneres més odiats de la ciència-ficció. A sobre, en un mercat gairebé marginal. M’estic fotent trets al peu!”, exagera. “Agraden més les reflexions sobre el futur de l’ésser humà… I hi seran, eh! Però en el subtext. A mi em molen les explosions i les aventures. La meva vocació és entretenir, no fotre el cap de lector com un timbal amb les meves idees”.
Efa avança que en aquesta saga hi haurà “un univers molt concret” amb elements d’intriga i misteri que ni els protagonistes ni els lectors coneixeran. “Com Perdidos, però amb la diferència que ells no tenien ni punyetera idea de cap a on anàvem i jo sí que sé a on acabaré”, bromeja el dibuixant, que es lleva cada dia a les 5h per escriure, una rutina que va adquirir per ser més productiu quan els seus fills acabaven de néixer. S’hi està fins a les 8h i, després, continua amb la feina de dibuixant.
“Mentre treballo amb altres coses, el meu cervell, el disc dur, va funcionant. Gr, gr, gr, gr…”, il·lustra. “En el còmic hi ha una part de fulguració, que és la que més m’interessa. Però també hi ha una part més mecànica, que és amb la que passo més hores. L’anatomia, la perspectiva, la bafarada… És una part de la feina entrenada des de fa molts anys”, assenyala.
