Avui comencen les eliminatòries de la Copa del Rei. El format permet a equips de categories regionals obtenir el premi de rebre clubs de gran entitat. Aquest és el cas de la UE Rubí que la temporada passada va acabar segon a Primera Catalana i, després de superar al Molinar a la ronda prèvia, rebrà a l’Athletic Club a Can Rosés el dimecres (21:30). Un partit històric per al club i per a la ciutat que veurà al seu estadi un equip amb més d’una trentena de trofeus a les seves vitrines. Parlem de la fita amb el sabadellenc i exarlequinat, Dani Muela, actualment a les files del conjunt rubinenc.
Com vas viure l’agònica classificació? Ells van venir a tancar-se i vam ser superiors tot el partit, però no vam poder guanyar en el temps reglamentari. Quan vam arribar als penals estava convençut que passaríem. Vaig marcar el tercer llançament i, quan vam anotar el definitiu, va ser brutal. Em saltaven les llàgrimes.
Quin rival volies? A mi m’hauria agradat el Sevilla o el Betis, però ens ha tocat un dels grans. L’Athletic és un equipàs i encara em costa de creure que juguem contra ells amb totes les finals de Copa que els he vist disputar per televisió.
Què suposa per una ciutat com Rubí rebre un club de l’entitat de l’Athletic Club? Per la gent i les institucions de la ciutat és un premi grandíssim i inimaginable. Tothom hi parla pel carrer i les ganes que arribi el partit són enormes. És un partit històric no només per nosaltres sinó també pel Vallès. Ara mateix, després del Centre d’Esports, som el club de què més es parla a la comarca.
Com afronteu el partit? Sabem que passar l’eliminatòria és gairebé impossible i anirem a gaudir del partit i de tenir al nostre estadi jugadors internacionals. L’equip s’ho deixarà tot al camp i intentarem donar la sorpresa perquè a Can Rosés ens sentim molt forts, però el principal és gaudir del moment i de la Copa.
A qui li demanaràs la samarreta? M’agraden molt els germans Williams, però hi ha una bona llista per a escollir. Veus la plantilla de l’Athletic i em faltaria temps per poder parlar amb tots els que voldria.
S’havia parlat que potser la RFEF no autoritzava jugar a Can Rosés. Finalment heu complert els requisits. Quanta importància li doneu? L’ajuntament ha fet un esforç per millorar els aspectes que ens demanava la Federació i estem molt contents. Al final, un partit així l’has de viure al teu camp i amb la teva gent. A més, a Can Rosés ens sentim molt còmodes. L’any passat vam guanyar tots els partits i als rivals els hi costa molt adaptar-se.
Com a jugador veterà (33 anys), què els hi dius als jugadors més joves a l’hora d’afrontar un partit d’aquestes característiques? Som un equip bastant jove i els que tenim més experiència intentem que tothom pugui gaudir del que suposa un partit així. Intentem que valorin al màxim el que hem aconseguit i que aprofitin el moment perquè no saps si ho tornaràs a viure.
T’ho prens com un premi a la teva trajectòria amb tants anys a Tercera i Primera Catalana? Després de tants anys és una recompensa al sacrifici, la constància i la il·lusió que he mostrat en tots els equips que he estat. El debut amb el primer equip del Sabadell i aquesta experiència a la Copa seran els dos millors records quan em retiri.
Ara ho comentaves, com recordes el teu debut amb el Centre d’Esports a Segona A davant l’Alcorcón a la temporada 12-13? Havia estat tota la temporada entrenant amb l’equip i quan vaig veure que estava convocat el primer que vaig fer va ser trucar als pares i al meu avi, que era molt del Sabadell. Vaig entrar per Manu Lanzarote als darrers minuts i és una experiència que mai oblidaré. Debutar amb el club de la teva ciutat és un somni fet realitat. Estava molt nerviós i Lluís Carreras em va dir que jugués com sabia. Em va calmar molt. Encara guardo la samarreta d’aquell dia. A més, ‘Lanza’ em va regalar la seva de record. Un dia inoblidable.
