Ciutat

Des de dins: així funciona l’ampli Servei de Salut Mental del Parc Taulí

Com s’organitza? Qui hi treballa? A quins pacients s’atén? Així és l’extens Servei de Salut Mental de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell

Hi treballen més de 200 professionals; per donar servei als prop de 450.000 habitants de la regió territorial del Vallès Occidental est, que aglutina Sabadell i els municipis que l’envolten. El Servei de Salut Mental de l’hospital Parc Taulí de Sabadell –dividit en una àrea d’adults i una àrea infantojuvenil– no passa desapercebut: en xifres de l’any passat, el servei va atendre més d’11.000 pacients ambulatoris, entre uns 8.000 adults i més de 3.000 infants i adolescents.

“Disposem d’equips de psiquiatria i psicologia comunitària, que s’encarreguen del gran gruix de l’activitat ambulatòria al Taulí; però també de serveis d’hospitalització psiquiàtrica i d’un hospital de dia per a adults i un altre per a adolescents i infants”, detalla el doctor Diego Palao, el director del Servei de Salut Mental del Taulí. A més, d’un equip d’hospitalització domiciliària per a pacients adults, que s’ha consolidat com “el més gran de Catalunya, amb quatre psiquiatres i quatre infermeres, que visiten diàriament les persones a casa seva”, afegeix el doctor.

El doctor Diego Palao és el director del Servei de Salut Mental de la Corporació Sanitària Universitària Parc Taulí de Sabadell / Víctor Castillo

Malgrat que el servei ha millorat substancialment en els darrers anys –sobretot en l’atenció infantojuvenil i en el servei d’urgències–, Palao admet que “ens hem quedat petits” i que “el servei de salut mental necessita més despatxos i està a l’espera d’un increment dels llits a l’àrea de subaguts” per absorbir tota la demanda. Ara per ara, la mitjana d’estada d’hospitalització d’aguts relacionats amb la salut mental al Taulí és de 12 dies. “En centres hospitalaris que no fan front a la nostra pressió, el temps d’hospitalització pot ser més llarg”, apunta el director del servei. Però escurçar el temps d’hospitalització no és un inconvenient, assegura: “Tenim la possibilitat de derivar pacients a hospitalitzacions domiciliàries o l’hospital de dia; que són modalitats menys restrictives”.

Tabús i desconeixement

“Sí, malgrat que s’ha reduït força en els darrers anys, encara hi ha tabú”, apunta el director del Servei de Salut Mental preguntat per si els professionals detecten que hi ha estigmatització al voltant de les malalties mentals. “Principalment, hi ha autoestigmatització, és a dir, persones que no volen reconèixer que necessiten ajuda, i desconeixement generalitzat per entendre que una malaltia mental és igualment una malaltia que necessita ser tractada”, sosté. Quan una persona no busca ajuda, en determinats casos pot desencadenar en situacions molt greus, alerta el doctor, que poden passar per “problemes familiars i ruptures de parella, discapacitat, baixes molt perllongades o fins i tot en el suïcidi”. El telèfon 061 és accessible a tothom durant les 24 hores del dia amb un equip de psiquiatres i psicòlegs especialitzats, recorda Palao, que afegeix que “si tens un problema de salut mental com seria una crisi suïcida has de posar-te en contacte amb les emergències mèdiques”.

Nous projectes

La comunitat sanitària treballa amb un nou projecte ambientat en una plataforma digital per ajudar a detectar els problemes de salut mental. “Aquest projecte funciona mitjançant un autocribratge perquè les persones, de forma anònima, detectin si necessiten posar-se amb contacte amb el sistema sanitari i puguin fer-ho fàcilment”, explica Palao. Una fita per a la salut mental que permetrà monitorar els pacients més greus de forma contínua. “Ara mateix, entre visita i visita no sabem què passa”, assegura el doctor. “Amb aquest projecte podrem detectar si una persona amb depressió, per exemple, truca menys per telèfon, es mou menys o dorm pitjor, que són paràmetres senzills de recollir amb els mòbils i un gadget”. Un projecte que veurà la llum de cara a l’any 2026, en una primera prova pilot, conclou Palao.

Montse Pàmies, directora del Servei de Psiquiatria Infantil de l’Hospital Parc Taulí: “També atenem els infants a l’escola”

Al Servei de Psiquiatria Infantil del Taulí –el segon més gran de Catalunya– destaca principalment la planta d’hospitalització, que dona resposta a un gruix de quasi un milió d’habitants coincidint amb la població de tot el Vallès Occidental –i no només de la regió territorial est, com es dona en la resta de serveis de salut mental del centre hospitalari–. “Per poder donar resposta a les malalties mentals tenim la planta d’hospitalització amb 16 llits per als casos més greus; un hospital de dia pels casos no tan greus; i una àrea de consultes per als casos més lleus”, detalla Montse Pàmies, directora del Servei de Psiquiatria Infantil de l’Hospital Parc Taulí. La psiquiatra destaca que “el treball principalment és comunitari”, ja que “brindem atenció als infants, adolescents i familiars des d’aquí, però també des de casa o des de l’escola mitjançant els programes de guia o de crisis”.

La planta d’hospitalització de l’àrea d’infants i adolescents / Víctor Castillo

De fet, el servei també s’especialitza a oferir suports als centres educatius quan hi ha alumnes amb autisme, amb plans d’actuació diferenciats sí l’infant va a una escola d’educació especial –el CEE Francesc Bellapart, en el cas de Sabadell– o a una escola ordinària. La directora del servei apunta que “aquí tenim un lema, que els infants han d’estar a casa i no a l’hospital”. Per això, els equips de la planta d’hospitalització treballen per reduir l’estada dels infants o adolescents hospitalitzats al mínim. “La mitjana és d’uns 12 o 13 dies, tot i que en casos, per exemple, d’anorèxia amb un pes molt baix es pot allargar o en situacions de crisi més controlades es pot escurçar”, detalla Pàmies. A la planta d’hospitalitzacions els ingressos principals es donen per autisme, psicosi, trastorns de la conducta alimentària o depressions greus. Mentre que a les consultes externes predominen els pacients amb TDAH, quadres d’ansietat o autisme.

Virginia Soria, directora del Servei de Psiquiatria d’Adults del Parc Taulí: “En atenció domiciliària som referents”

Donar resposta a les necessitats de prevenció, avaluació, tractament i rehabilitació en psiquitria i salut mental en adults és “l’objectiu” del Servei de Psiquiatria d’Adults del Parc Taulí, liderat per la doctora Virgina Soria. El servei disposa d’una unitat d’hospitalització d’aguts i subaguts –amb 42 llits i sis més de variables– un hospital de dia “com recurs molt polivalent”, una àrea de consultes i un CASD (Centre d’Atenció i Seguiment de la Drogodependència).

El servei, a més, ha incorporat en els darrers anys també l’hospitalització parcial o domiciliària. “En això som referents al territori”, assegura Soria, que afegeix que “el pacient pot estar a casa seva i rep les mateixes prestacions que si estigués aquí; amb la visita de psiquiatria i d’infermeria a casa seva”. Això, recorda la doctora, “requereix que l’ingrés sigui voluntari i requereix el suport d’alguna acompanyant”. Aquest sistema funciona a ple rendiment des de fa cinc anys i permet descongestionar l’hospital, sosté Soria.

L’equip de professionals del Centre d’Atenció i Seguiment de la Drogodependència (CASD), que forma part del Taulí / Víctor Castillo

Preguntada pels perfils més comuns de pacients que necessiten ser hospitalitzats, la directora del servei detalla que principalment es tracta “de persones amb episodis psicòtics aguts, com l’esquizofrènia, la bipolaritat, o altres descompensacions portades a l’extrem, com una eufòria patològica que pot tenir molta repercussió conductual; a més de la depressió o els pacients amb un risc suïcida elevat”. “A banda, cal destacar l’esforç arreu que s’està fent arreu de Catalunya per homogeneïtzar el programa de col·laboració amb l’atenció primària en l’àmbit de la salut mental, que consisteix a brindar una atenció propera i col·laborativa amb els metges de capçalera, sobretot en necessitats no tant critiques que no requereixen l’ingrés hospitalari”, conclou Soria.

Una part de l’hospital de dia per a adults / Víctor Castillo

Comentaris
To Top