És geògraf i expert en gestió de l’aigua i altres riscos naturals al Mediterrani. El catedràtic de Geografia de la UAB David Saurí considera que les ciutats catalanes fan tard a l’hora de fer front a l’emergència climàtica i les seves conseqüències, com la falta d’aigua. Sabadellenc des de fa més de trenta anys, coneix la realitat de la ciutat de ben a prop. “No estem adaptats al canvi que ha vingut”, exposa.
El Govern municipal vol plantejar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que faci marxa enrere en les restriccions sobre el reg de les zones verdes perquè són “refugis climàtics”. Què en pensa vostè?
Els espais verds urbans són importants per poder suportar la calor de l’estiu. S’ha de fer una distinció molt clara pel que fa a les zones verdes públiques i privades: els parcs i els jardins són àrees de confort climàtic, són necessaris i imprescindibles, com ho són les piscines públiques.
És recomanable abaixar la pressió per reduir el consum, com es planteja l’ACA?
Aquí s’avisa que això podria fer malbé les canonades. El pitjor escenari és que tallin l’aigua, tant per a les persones com per als sistemes. Podria implicar disfuncions, com ruptures de canonades. Reparar-les suposaria molts calés. Per això, si s’arriba a un punt insostenible, les mateixes companyies d’aigua diuen que és preferible abaixar la pressió. A Barcelona ja s’estan fent proves en aquesta línia.
Els efectes de la sequera, al parc Catalunya / V. CASTILLO
La Generalitat també es planteja portar vaixells carregats amb aigua.
Això ja va passar amb la sequera del 2008 i, sincerament, crec que no és molt recomanable. La imatge dels vaixells al port de Barcelona va sortir a les portades de diaris europeus.
Quina alternativa hi ha, doncs?
Trobar recursos que no depenguin del clima. L’ACA fa servir les dessalinitzadores del Prat i del Delta de l’Ebre. Una altra gran aposta és l’aigua regenerada, que pot servir per netejar carrers, regar jardins i en tractaments més avançats per infiltrar-se en aigües subterrànies. Actualment, prop del 40% de l’aigua que es gasta ve d’aquestes dues fonts i amb la inversió de la nova dessalinitzadora del Besòs es podria arribar a un 70%. Així la dependència dels pantans seria menor.
Aquests sistemes són cars de mantenir. Això repercutirà en la factura d’aigua de la ciutadania?
Jo sempre dic que l’aigua és un recurs escàs, sobretot per a qui no el pot pagar. No hi ha res que surti de franc. Una dessalinitzadora implica una despesa d’energia que incrementa el cost i que acabarà repercutint en el preu que paga el ciutadà. Hi haurà gent que no hi podrà fer front.
Imagino que ningú té una bola de vidre, però quan s’acabarà la sequera?
Ningú ho sap. Fa tres anys que estem així i l’últim cop que vam tenir els embassaments plens va ser després del temporal Glòria, just abans del confinament. Aquest any a alguns llocs de Catalunya ha plogut un terç del que és habitual.
La sequera mata arbres i gespa de parcs i jardins de Sabadell
