Un discurs potent, profund i lluny dels tòpics habituals. Óscar Cano ha demostrat la seva capacitat comunicativa i ser un motivador nat en la seva presentació com a nou tècnic, el tercer de la temporada, del Centre d’Esports Sabadell, acompanyat del seu segon, Elias Martí, el director general del club, Bruno Batlle, i el director esportiu, Carlos Rosende.
Cano ha apel·lat al sentiment per sortir d’una situació que ha qualificat de “lletja i delicada”. He demanat als jugadors que “repassin la història del club, voldria que sentissin el club, que s’identifiquin, que tinguin un sentiment de pertinença que, per desgràcia, s’ha perdut en el futbol actual. Demano la seva implicació. Jo em fixo molt en la gent de les ciutats on he entrenat i són persones que els hi va la vida en cada partit que juga el seu equip. El millor respecte a aquest sentiment és entregar-se en cos i ànima. El Sabadell no és un club qualsevol, té una història impressionant en el futbol espanyol i entre tots hem de remar junts, com una família, per sortir de l’actual situació”.
Tampoc s’agafa el repte com un acte de valentia personal. De fet, ha reconegut que “no ha estat necessari convencem per acceptar. Al darrere del Centre d’Esports hi ha la història, persones del dia a dia i una bona fama com a club. Ho comparo una mica amb el Castellón, quan vam agafar camins gairebé paral·lels fa quatre anys. Penso que la valentia ha sigut de les persones que estan al club que entenen molt bé el que significa aquesta entitat i volen tirar endavant. Jo, simplement, he vist un repte bonic, i també difícil, per lluitar”.
Al fil del Castellón, també ha admès que quan va arribar a Castàlia, el moment era molt semblant a l’actual del Sabadell: “Allà ho vam aconseguir amb molt de patiment i m’agradaria repetir ara amb el Sabadell. Ens hi deixarem la vida, com diu el tòpic, però cal anar pas a pas. El primer objectiu és trencar la dinàmica negativa. Contra el Lugo, per exemple, el punt, potser insuficient a efecte classificatori, hauria servit molt més anímicament. Són petits detalls que ajuden el jugador i per aquí començarà la nostra feina”.
Rebaixar l’estrès
Lògicament, ja ha vist vídeos de tots els partits del conjunt arlequinat i Óscar Cano té el seu diagnòstic i també el full de ruta per solucionar els problemes. “Quan es produeix un canvi d’entrenador és perquè l’equip no assoleix resultats. Penso que en el cas del Sabadell, hem de parlar d’un motiu multifactorial. He notat un excés d’estrès en determinats moments dels partits, que converteix accions defensives en un ‘tot o res’. O surto a la foto com l’heroi o a l’inrevés. Cal estabilitzar aquests detalls i el cap dels jugadors, relativitzar les errades i baixar els nivells d’estrès. Molts gols encaixats? Els números en futbol mai enganyen, és una altra situació que cal tractar i això no depèn només de la línia defensiva sinó de tots. Cal posar barreres perquè el rival ho tingui difícil per acostar-se amb perill a la nostra porteria. Cal ser molt solidaris per assolir aquesta seguretat”.
Preguntat pel seu sistema tàctic preferit, Óscar Cano s’ha mostrat contundent i amb un somriure ho ha deixat molt clar: “guanyar, tornar a guanyar i fer contenta a la meva família”. Després, ha matisat que té una idea, però “a vegades els entrenadors hem d’aparcar la nostra sensibilitat i s’han d’utilitzar altres plantejaments en situacions determinades i això també depèn dels jugadors. En funció de qui surti al camp hi ha una manera de fer les coses, en això no hi ha secrets. La plantilla està molt marcada, molt definida, jugadors amb bon peu, capaços de resoldre situacions per dins, s’associen bé… Això són les capacitats i haurà d’anar acompanyat de profunditat i altres aspectes per mirar la porteria contrària. I que al rival li quedi lluny la nostra”.
El primer pas és trencar la mala ratxa de 7 jornades sense guanyar. “S’ha de tallar com més aviat millor i la primera oportunitat és Teruel. Tampoc ens hem de tornar bojos pensant que és una final perquè l’estrès es tornaria a multiplicar. Queden 75 punts per disputar, tenim temps i punts suficients per revertir la situació. Si talles la dinàmica, tot es veu d’una altra manera”.
La motivació, al camp
Com fer-ho? Quins arguments donarà Cano al seu equip en aquests pocs dies d’entrenament? “A vegades la victòria arriba quan jugues el pitjor partit de la temporada, per això el futbol és tan meravellós. Nosaltres intentem que tot neixi on realment neixen les coses en el futbol, o sigui en el terreny de joc. Tot el que pugui ajudar a nivell de trobades, xerrades, està bé, però la gran motivació és al camp. El que dispara l’ànim dels jugadors és veure que tot el que es treballa durant la setmana es reflecteix després en els partits. Crec que José Antonio Marina deia que l’ésser humà té dues grans aspiracions: la seguretat i ganes d’emprendre. Nosaltres volem ser creatius, emprendre i tenir seguretat i per assolir-ho, cal treure el millor de cada jugador. Que se sentin eficaços, segurs. Els millors entrenadors són els que sense fer grans coses, aconsegueixen que els millors juguin junts, bé i amb eficàcia. Qui sàpiga alinear és el millor”.
Encara que Elias Martí és el seu segon i l’home de confiança màxima, Óscar Cano ha volgut destacar la figura d’Ángel Martínez i ha vingut a dir que ha exigit la seva continuïtat. “Si ell marxa, jo dimiteixo. Necessitem gent com ell, que ja sap de què va això, que ha viscut situacions de tota mena i m’he trobat una gran persona, amb predisposició d’ajudar sempre i sense cap mena de protagonisme. Com era de jugador. Ángel suma i multiplica. Em sento segur veient-lo al meu costat. És un luxe poder tenir-lo”. També s’ha referit a jugadors joves com Astals o Sander: “El ‘Chino’ aporta energia i entusiasme i és un noi molt versàtil. És un bon atacador d’espais, sempre pensa en la següent línia, amb una gran determinació. Potser la categoria li vindrà petita aviat. No coneixia a Sander i ha estat una sorpresa molt agradable. Té molt futbol, físic, té personalitat i és un jugador molt interessant. També va bé pel nivell intel·lectual i això és important en la seva posició”.
A l’afició li demana “comprensió i tones d’ànim. Ara és fonamental i jo demano que ens posin la nota el 28 de maig. La situació és crítica i necessitem el suport de tothom ara mateix”. Cano ha signat fins al 2025, però ha confessat que “m’agradaria estar molt de temps en un club com el Centre d’Esports. Aquest club et convida a pensar que va més enllà i voldria participar d’aquest futur i tenir una estabilitat. Ara, però, la missió és sortir d’on estem”. A Teruel comença l’era Cano.
FOTOS: LLUÍS FRANCO
