Ens posem nostàlgics. Hi ha un canvi generacional en el panorama musical català: veiem néixer estrelles, molt joves i plenes de talent, mentre se n’apaguen altres, en silenci o causant molt rebombori mediàtic. Sabadell és testimoni d’aquest procés natural, com a bressol i escenari dels grups musicals. Els grans neixen o passen per aquí. Hem rebobinat 10 anys, i una mica més en alguns casos, per recordar artistes que han deixat moments musicals irrepetibles a la ciutat. Aquesta és una petita llista emocional, i no exhaustiva, de 7 comiats que han marcat una etapa.
Macedònia
Ningú posarà música als sentiments dels preadolescents
L’adeu de Macedònia va ser una notícia terrible per al panorama músical i per a la normalització del català. Tota una franja d’edat, la preadolescència, es va quedar sense un grup de referència en català que posés música als seus sentiments, gustos, desitjos i maldecaps. No hi ha hagut reemplaçament en aquest cas. I, com va lamentar el creador del grup de Castellar, Dani Coma, els infants fan un salt precipitat cap a la música d’adults, que sovint conté lletres que no els pertoca escoltar. Enrere queden catorze discos, més de vint cantants, reconeixements i incomptables concerts, molts a Sabadell, evidentment.
Manel
Tres moments irrepetibles, tres ‘sold out’ a Sabadell
Manel ha dit adeu, però hi han afegit un “fins després!”. Un dels grups catalans sens dubte més estimats va dir l’any passat que es prenia “una aturada indefinida”, deixant amb l’ai al cor la massa de fans incondicionals. Sense explicacions. Ara bé, el seu líder, Guillem Gisbert, ha matisat que Manel publicarà més discos i, tot i que no sap quan, no deixaran passar 10 anys. Com que mai se sap què acabarà passant, hem volgut recordar un dels moments irrepetibles del grup a Sabadell. Hi han actuat tres vegades i sempre han venut totes les entrades: en el primer Embassa’t, el 2011, i en l’edició de 2021; i a la Faràndula, el 2013.
Els Manel van ser aclamats pel públic / LLUÍS FRANCO
Txarango
Vam ser “benvinguts al llarg viatge”
Érem 10 anys més joves i Txarango regalava optimisme a 9.000 persones a Ronda Ponent, al crit d’”Esperança!”. Eren el grup del moment: la gira ‘Tempesta’ els havia dut per Europa i Nova York. Va ser el concert més multitudinari de la Festa Major del 2014. Malauradament, l’adeu del mític grup no va ser tan èpic. El projecte arrencat entre tres companys de pis que tocaven festius i alegres al carrer, i que va acabar marcant una etapa de la música catalana, va acabar sense gira de comiat per culpa de la Covid i dient adeu amb un trist comunicat a les xarxes socials.
Txarango en concert al barri Gòtic de Barcelona / ÀLEX CARMONA
At Versaris
Història del rap en català
La història del rap del país no s’explica sense els sabadellencs At Versaris. Van demostrar que es pot sonar gamberro i intel·lectual. En català, evidentment. Que no està renyit parlar de “comprar birres al paqui” i de “trallat pels mitjons” amb crítiques socials punyents i homenatjar referents intel·lectuals com Maria Mercè Marçal, Montalbán, Milan Kundera, Virginia Woolf, Tete Montoliu, Nina Simone, Ennio Morricone… Pau Llonch, Rodrigo Laviña i Joan Riera cantaven el món que vivien i el que somiaven. Les seves cançons continuen acumulant milers de visites a les plataformes. Van marxar gairebé sense dir adeu després de publicar el 2013 No Fear, havent actuat per tota Catalunya, a l’estat espanyol i, fins i tot, visitant els Estats Units, Roma i Marsella.
Ovella Xao
El grup trompetaire que escampava alegria
Va ser una història bonica i plena de camises de quadres. Els sabadellencs Ovella Xao van irrompre fa aproximadament 10 anys, amb el seu estil trempat i trompetaire, molts balls, alegria i una estètica rural. Van publicar tres discos: Trempera matinera (2014), #Pastureig (2016) i Cant corral (2018). Es van colar a les emissores i van col·laborar amb altres artistes, a més de protagonitzar un gran concert de Festa Major el 2017. Va ser un projecte bonic amb un final feliç, una vegada els músics van decidir tancar l’etapa. Van acabar acomiadant-se amb un gran concert al Teatre Principal, el maig de 2021, després que la pandèmia anul·lés dues vegades el comiat.
Cesk Freixas
“Una aturada necessària”
Cesk Freixas diu “adeu”, però també deixa la porta oberta que sigui un “fins aviat”. El músic de Sant Pere de Riudebitlles va debutar a dalt de l’escenari el 2004, al bar Jimmy Jazz d’Igualada. “No tenia gaires cançons, però no hi va faltar ni un amic. Allà vaig començar a viure un somni”, diu el seu comunicat. Prop de 20 anys després, assegura que no sap quan tornarà però subratlla que s’atura perquè ho necessita. “Comparteixo l’amor i els dies amb dos fills petits i la meva companya, i els dec molts caps de setmana”. Sabadell el trobarà a faltar actuant al costat del seu amic, el poeta Roc Casagran. Per a “endolcir” el comiat, dedicarà una canço a tothom qui estima la seva “proposta musical”.
Cesk Freixas a l’estudi de gravació
The Penguins
Tot i l’adeu, el projecte Reggae per Xics continua
The Penguins han sigut els Rolling Stones infantils cada vegada que han passat per Sabadell amb el seu projecte musical per a canalla ‘Reggae Per Xics’. Els únics fundadors que quedaven del grup creat fa 18 anys, els germans Polls, han posat punt final a la formació, especialitzada en música jamaicana i ska. The Penguins, doncs, ja no tornarà a passar per Sabadell, on els hem vist a la Faràndula, el març de 2020; la Font de Can Rull, el 4 de setembre de 2022; i a l’Observa de 2022. Ara bé, tot i que serà sense el nom The Penguins i sense cap dels membres fundadors, sí que continuarà el projecte Reggae per Xics. Desitgem, doncs, que tot continuï igual i que tornin ben aviat a la ciutat.
I tu, quin record inesborrable tens d’un grup de música que ja no existeix a Sabadell? Envia’ns el teu a missatge a [email protected].
