L’escriptora Tamara Marín ha fet el salt en el circuit comercial editorial per la porta gran: publicant ¡Arriba las manos! amb Esencia, el segell de Planeta de novel·les romàntiques i eròtiques. El seu llibre apareix publicitat al costat del darrer de Megan Maxwell, una de les escriptores referents del gènere, amb més d’una seixantena d’obres publicades, a qui sempre havia llegit i admirat. Era “inimaginable” fa uns anys, diu.
Ho era perquè la sabadellenca no es dedicava a escriure. Era lectora voraç, això sí: una mitjana de ni més ni menys que 150 llibres a l’any, la majoria novel·les romàntiques. El 2016 va començar a escriure i, tres anys després, va deixar la feina que tenia des de sempre en una llar d’infants per dedicar-s’hi completament. Podia fer-ho.
Marín és una supervendes planetària. Ha publicat 18 llibres autoeditats que han estat un èxit absolut a Amazon, alguns encapçalant diverses setmanes seguides a Espanya la llista de més venuts en versió digital. Fins i tot, per sobre dels grans llibres de les editorials dominants. Haz que ocurra, No soy una princesa, ¡Despéinate! i la saga Sígueme el juego en són tres exemples.
És com a lectora experta –dirigeix dos clubs de lectura a Ripollet– que ha après quina mena d’escriptora vol ser. “M’angoixaven els personatges femenins sense caràcter, tan típics de les novel·les romàntiques. M’agrada escriure sobre dones fortes i independents que no necessiten salvadors, ni en volen”. ¡Arriba las manos! n’és la prova, ressalta. Està protagonitzada per la Lola, una subinspectora de policia dura, una mica esquerpa, acostumada a treure’s les castanyes del foc tota sola i sense complexos per a fer rebolcades de llençols amb diversos homes amb qui no té compromís.
A més, l’escriptora ha trobat la fórmula per incidir en el nínxol de literatura romàntica: “Són històries que enganxen i amb un ritme molt àgil, vaig directa al gra. Serveixen per a evadir-se”. Busca que els lectors entrin en la psicologia dels personatges i els comprenguin, per això en la seva última novel·la utilitza la primera persona per als dos protagonistes.
Hi ha cert estigma –en molts casos justificat– envers els llibres autoeditats. No han de passar el filtre del circuit editorial. Però l’èxit avala sobradament Marín, per a qui la venda en línia suposa la font principal d’ingressos. S’ha format en narració creativa –igual que feia cursos quan es dedicava a l’educació infantil– i contracta una correctora i una il·lustradora per a la portada, a més de dedicar molts esforços a la maquetació.
“Les lectores de literatura romàntica som voraces, però no ximples, eh! No ens conformem amb qualsevol cosa”, diu, tot bromejant.
