Sabadell té més de 500 edificis protegits en un catàleg que inclou més de 800 elements catalogats. Molts són àmpliament coneguts i singulars, fàcilment identificables com els edificis modernistes de l’antiga Caixa Sabadell (c. de Gràcia, 17); el Despatx Lluch (c. de la Indústria, 10) o l’hotel Suís (c. de la Indústria, 59). Però més enllà d’aquests exemples més significatius, la protecció del patrimoni és una matèria amb la qual es troben molts sabadellencs en el seu dia a dia, perquè no són pocs els edificis residencials unifamiliars o plurifamiliars que estan protegits. I això dona valor als habitatges, però també implica una sèrie d’obligacions a l’hora de rehabilitar-los.
Això queda recollir en el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, arqueològics i ambientals de Sabadell (PEPS), que recull tots els edificis, obres d’enginyeria i altres béns catalogats de la ciutat. El PEPS es va començar a gestar el 2017, i volia actualitzar el PEP[BAMAS], el document anterior. A finals de l’any passat, el ple municipal va aprovar el text refós d’aquest pla, un document que inclou la norma definitiva. Actualitzar el document ha comportat un extens treball de camp per part de l’equip redactor per analitzar les peces susceptibles de ser protegides, ja sigui perquè no ho estaven o perquè s’ha actualitzat el seu grau de protecció.
Tanmateix, el PEPS incorpora una categoria de béns d’interès socials i etnològics i una nova tipologia d’entorns urbans. Això protegeix la memòria històrica a través d’11 espais de la ciutat com són les coves de Sant Oleguer, els refugis antiaeris de la guerra civil, el pavelló de Sol i Padrís (on el 25 de febrer de 1976 es va celebrar una de les concentracions polítiques més importants de la Transició) i les Stoplersteine (llambordes daurades a terra que recorden els sabadellencs víctimes del nazisme, entre altres elements).
Com protegim el patrimoni?
La resta d’edificis es classifiquen en cinc nivells de protecció, sent l’1 l’Integral, el màxim. El 2, Conservació; el 3, Parcial; el 4, Ambiental; el 5, Documental. A part hi ha els espais lliures protegits, com són els jardins que hi ha en algunes cases. En un altre àmbit es configuren les categories de protecció que determina la Generalitat que són, de major a menor grau, els béns culturals d’interès nacional (BCIN), els béns culturals d’interès local (BCIL) i els béns amb protecció urbanística (BPU).
Alguns exemples que incrementen la seva protecció amb el nou pla
Casal de l’Estudi, carrer de Gràcia, 2
El casal de l’Estudi, al carrer de Gràcia / AINA TORRES
L’any 1602 es va construir aquest edifici anomenat Casal de l’Estudi, amb Rafael Estany com a mestre d’obres. Segons el pla de patrimoni, “sembla ser” que en una de les estances d’aquest immoble és on es reunia el Consell de la Vila, per la qual cosa es considera que va ser seu de l’Ajuntament fins al 1885. El nou pla garanteix que no s’enderroqui la façana així com els arcs de pedra i les baranes de forja dels balcons. També es protegeix integralment el tram de muralla que hi ha a l‘interior.
Casa Taulé, carrer de Sant Joan, 35
El desembre de 2021, la Casa Taulé va reobrir les seves portes com a Arteneu, centre d’extraescolars per a infants i joves amb necessitats especials. Enrere quedava l’etapa de l’Aliança Francesa i l’edifici es va sotmetre a una rehabilitació integral.
La Casa Taulé, seu de l’Arteneu / AINA TORRES
L’edifici data de 1902, obra d’Enric Fatjó, i amb el nou pla de patrimoni passa de tenir una protecció volumètrica al nivell 2, de conservació de l’edifici de planta baixa, planta principal, segona i terrat, amb les facanes dels carrers de Sant Joan i Sant Josep.
Edifici de l’Art del Vitrall, plaça de les Marquilles, 1
També es protegeix amb el nou pla de patrimoni l’edifici cantoner que hi ha entre el carrer de Sant Quirze i la plaça de les Marquilles, conegut per ubicar als baixos el taller de L’Art del Vitrall.
Edifici de l’Art del Vitrall, a la plaça de les Marquilles / AINA TORRES
Si amb el pla anterior es podia enderrocar deixant-ne constància documental, ara ja no perquè està protegit a nivell 2 i s’ha de conservar l’edifici, que data de mitjans de segle XIX. La façana i la coberta estan protegides, així com no es permet l’enderroc dels forjats, la caixa d’escala, les estances nobles, etc.
Casa Molins, carrer d’Arimon, 35-39
Els finestrals de la façana lateral de la Casa Molins són un dels elements més rellevants d’aquest edifici plurifamiliar protegit, ara no només la seva volumetria sinó també elements com la galeria adossada a la planta baixa i pis i la torre del dipòsit situada al fons del pati d’illa.
La casa Molins és al carrer d’Arimon / AINA TORRES
En aquest cas tampoc es permet fer cap enderroc en estructures com la caixa d’escala, elements estructurals, forjats i estances nobles, entre altres.
Casa Bru, carrer de Gràcia, 131
Si bé en molts casos els immobles augmenten el seu grau de protecció, n’hi ha en què es redueix o canvia. Un cas és el de la Casa Bru o Miralles, al carrer de Gràcia, 131, cantonada Escola Pia. Amb el pla anterior (PEPBAMAS) es protegia globalment i no es podia enderrocar ni fer grans modificacions.
La Casa Bru, al carrer de Gràcia cantonada Escola Pia / AINA TORRES
Actualment, amb el PEPS, la protecció és parcial i és més flexible, però continua mantenint la protecció de la façana amb els seus elements ornamentals i decoratius, la disposició dels forjats i la caixa d’escala.
