[Joan B. Torrella]
Any 2021. S’acabava una aventura que ens va canviar la vida a tots. Segur que la d’en Josep, també. Sobtadament, el vaixell en el que transitàvem, va encallar en unes maleïdes roques que feia temps que tenia a prop però que, amb empenta, perseverança i tones d’enginy sempre havia sortejat diligent, això sí, sense deixar de mirar-les de reüll…
Tocava arriar, llançar l’àncora i abandonar la nau. Aquella, amb la que vam solcar cels i mars impossibles empesos per un vent imaginari que ens duia cap a horitzons màgics… Una magnífica galera de casc robust, veles lluentes i mascaró valent. I ales! Unes ales enormes que batia imponent.
Damunt dels lloms d’aquell vaixell, vam ser feliços i ens vam sentir lliures, grandiosos i potents.
Josep Garrido, en una imatge a la Sala Petita del Teatre del Sol / Cedida
Però, després de mil epopeies, la nau va dir prou… Havíem d’amollar. El casc que tants cops va absorbir en incomptables batalles mostrava ja uns esvorancs irreparables. Les veles eren ja quasi uns parracs que no es podien recosir i el timó s’havia tornat tan feixuc que ja no es podia menar amb dues mans… en calien moltes més.
Potser, mentre el vaixell es feia vell, el mar es va anar encabritant. Potser el vent va fer estralls en trinquets i bergantines. Però, per una raó o per una altra, o bé per un tràgic compendi de totes plegades, el viatge es va acabar aquí.
Tots els que vam tenir el privilegi de viure el Teatre del Sol segur que ens sentim cofois i tremendament pagats d’haver format part de la seva tripulació. I agraïts. Molts vam entrar-hi com a grumets i en vam sortir com a mariners drets i fets.
Quanta gratitud devem a en Josep Garrido. Un alquimista modern, que va ser clau per ajudar a convertir les idees en èxits i els desafiaments en oportunitats. Un productor infatigable dels que sempre són part de les grans obres i que ha treballat incansablement per donar-los vida. Un guardià de la qualitat compromès a elevar els estàndards i oferir el millor al món.
Sens dubte, un dels grans artífex de la meravellosa quimera que va ser el Teatre del Sol. Lluny dels focus, des de la discreció, des d’un segon pla. Però amb perseverança, tenacitat i, com deia un vell amic, amb un gran sentit del deure!
Un aconseguidor; un facilitador; un -si em permeteu- desimpossibilitador. I és que, tot el que un dia semblava inabastable, l’endemà ja lluïa damunt de l’escenari. I sempre de la mà d’en Josep. Del Garrido.
“Això li has de demanar al Garrido. Això ho porta el Garrido. Això ho trobarà el Garrido. Això segur que t’ho soluciona el Garrido”
I no us penseu que un cop t’havia aconseguit aquella andròmina increïble es quedés allà esperant un copet a l’espatlla o un elogi. Quan te n’adonaves, ell ja havia girat cua. Segurament anant a resoldre algun altre entrebanc.
I dibuixant! Ell va ser el dibuixant d’espais. Amb ell, les estructures prenien força damunt la taula de dibuix, fent córrer el paral·lex amunt i avall. Tots els que vam actuar allà, ens vam bellugar per tarimes, escales i altells que, de la ment del Ramon, van passar pel llapis del Josep!
I, coses de la vida; el seu llapis es va aturar… Però, encara que s’hagi aturat, les línies que va traçar continuaran transcendint, recordant-nos el seu talent immens.
En Josep va viure etapes d’esplendor al Teatre del Sol. El naixement, l’embranzida de la joventut, les vicissituds de la maduresa. Èxits, elogis, satisfacció i orgull.
I sempre formant part del moll de l’os. De l’eix vertebrador.
En Josep va viure també l’amargor del comiat. Del tancament. I ho va assumir des del lloc més delicat, estressant i desgastador que ho podia fer. Ell va prendre les regnes de la presidència per dissenyar, estructurar i dibuixar, no la producció d’una obra, sinó la deconstrucció d’un somni col·lectiu. I ho va fer com sempre ha fet les coses: amb honradesa, amb constància, amb cura i respecte, transparència, compromís, valentia, paciència, integritat, sentit comú, sacrifici, pro activitat, maduresa, amor propi, fortalesa i bondat.
Costa molt trobar persones així.
Adeu, Josep. I moltíssimes gràcies. Per tot!
