No ha quedat ni una sola butaca lliure a la Faràndula per assistir a L’alegria que passa, de Dagoll Dagom. S’ha estès la consciència que serà una de les últimes oportunitats per veure un espectacle de la companyia, que dirà adeu després d’aquesta funció de l’obra a Sabadell, una altra a Sant Cugat i una reposició de Mar i Cel al Teatre Victòria. Enrere quedaran 50 anys de teatre i 33 produccions, entre les quals 26 musicals.
És un llegat que la productora executiva de Dagoll Dagom i actriu Anna Rosa Cisquella deixa enrere amb “una mica de tristesa, però amb molta alegria per l’impacte emocional del comiat”. En totes les últimes funcions hi ha hagut ovacions amb el públic dempeus.
El musical L’alegria que passa és un clàssic de la literatura, obra de Santiago Rusiñol l’any 1898. Trasllada l’espectador en un poble insuls i industrial, on irromp una companyia amb un gran espectacle musical. El fill de l’alcalde, àvid de viatjar pel món, s’enamora de la Zaira, l’estrella interpretativa, que desitja la tranquil·litat del poble. N’han representat unes 150 funcions.
Una de les virtuts de Dagoll Dagom ha estat atrevir-se amb els clàssics, com van fer amb Mar i Cel i han repetit amb L’alegria que passa. “En aquest cas era arriscat, perquè no s’havia fet mai. Originalment, l’obra no arriba als 30 minuts. Nosaltres l’hem modernitzat i n’hem fet una gran adaptació amb més personatges, música, dansa i un poble actual. Expliquem la història en una hora i 45 minuts”, afirma Cisquella, que va concebre la idea de fer aquest musical durant la pandèmia, quan els teatres estaven tancats, predominava la incertesa en el sector i es va proposar fer una reivindicació vitalista de les arts escèniques.
“Podem fer obres fantàstiques amb els clàssics, i saps agafar la seva intenció inicial i la transportes en un llenguatge actual. Tant si són universals com catalans, els conceptes que transmeten perduren en el temps”, defensa Cisquella. “Amb Mar i Cel tothom pensava que seria impossible… I mira”, afegeix.
A darrere de cada producció pròpia de Dagoll Dagom hi ha, com a mínim, un any de feina. Els musicals, a més, requereixen una inversió més gran, per tots els aspectes tècnics que requereixen.
“Hi ha rebuig per ser catalans”
Cisquella afirma que Dagoll Dagom ha deixat de fer les gires d’anys enrere per Espanya, quan traduïen les obres. “Amb L’alegria que passa hem anat a Mallorca i a València, però ara noto que hi ha un cert rebuig. Quan un espectacle és de creació catalana, s’ha de dissimular”, afirma. Per altra banda, sosté que entre les comunitats autònomes hi ha un cert “proteccionisme lògic”.
