“Anem tard. Quan mires les xifres de Catalunya i Espanya estem a la cua de la Unió Europea, en relació amb el nombre de comunitats energètiques”, ha assegurat el president de la Cambra de Comerç, Ramon Alberich, en el marc de l’acte “Parlem de comunitats energètiques i de projectes d’energia solar fotovoltaica”, organitzat per l’Associació Àmbit B30, i que ha comptat representants del sector empresarial i econòmic de la ciutat, així com de l’administració pública de la comarca.
El tret de sortida a la jornada ha estat a càrrec de Gabriel Cardeñosa, responsable d’energia dins l’Oficina de Sostenibilitat de la UAB, qui ha remarcat la importància de les comunitats energètiques i els seus beneficis que aporta, siguin mediambiental o econòmics: “Hem de ser palanca de transició energètica. El nostre model energètic, amb grans centrals de producció d’energia, sigui fòssil o nuclear, no és sostenible. Hem d’anar cap a un model on la producció d’energia ha d’estar el més a prop possible del consum”, ha defensat.
Cardeñosa ha compartit amb els presents el projecte que la Universitat Autònoma de Barcelona té al campus del carrer Emprius de la ciutat, on treballa per posar en marxa una comunitat energètica, de règim autoconsum compartit, que proporcioni 70 kWp. En aquesta línia, Cardeñosa ha explicat que al campus de Bellaterra, les plaques fotovoltaiques, instal·lades a diverses cobertes –biblioteca d’humanitats, facultat de veterinària, entre altres– ha permès produir el 38% del consum d’energia: “A partir de l’any 2028 començarem a tenir excedents”.
Gabriel Cardeñosa i Josep Monràs (Àmbit B30), aquest divendres / A. Torres
Entre els ponents, l’alcalde de Barberà del Vallès i vicepresident primer i conseller d’impuls econòmic i treball del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Xavier Garcés, ha parlat sobre la transició energètica a la indústria i les potencials que hi ha en aquest sector: “Hem d’accelerar l’ús d’energies renovables entre el sector industrial, tenint com a fita l’impuls del consum col·laboratiu”. Garcés, ha anunciat que des del Consell s’ha analitzat més de 3.000 naus de 25 polígons de set municipis per tal de fer una diagnosi en temes de sostenibilitat, sense obviar les problemàtiques per erradicar el fibrociment: “De les 3.013 naus, n’hi ha 785 amb fibrociment, el que suposa el 25% del total de naus i el 19% de la superfície de les cobertes”.
Sobre aquest darrer aspecte, Alberich ha recordat les problemàtiques que tenen els empresaris per abordar una inversió d’aquestes característiques, recordant que sobre la taula hi ha un avantprojecte de llei per a la gestió retirada de l’amiant: “Moltes de les naus industrials, construïdes fins als anys noranta, tenen una estructura metàl·lica que no suporta el pes de les plaques, i reforçar-les multiplica per 2 la inversió. Alhora, ens preocupa el règim de sancions, si s’acaba aprovant la llei, que diu que el 2030 s’ha d’eliminar el fibrociment”. Finalment, el director d’infraestructures de la Fundació Sanitària Mollet, Óscar Sotos, ha explicat el cas d’èxit de l’hospital vallesà, on gràcies a les 1.638 plaques instal·lades a la coberta del centre hospitalari, els ha permès estalviar 500.000 euros en tres anys.
/ A. Torres
