De què serveix guardar les coses? “Entre no fer res i acumular moltes coses, pot ser que alguns tinguem afany d’acaparar-ne algunes”, resumeix el sabadellenc Joan Puig, impulsor de la 1a Trobada Informal de Col·leccionistes que es va celebrar el passat dimarts, 5 de març, a la galeria d’art Impaktes Visuals (carrer de Sant Francesc, 15). Habitual de la passada de Sant Antoni Abat i col·leccionista de peces relacionades amb els carruatges, Puig també col·lecciona articles del Diari de Sabadell i La Vanguardia que parlen de col·leccionistes i moltes altres coses.
Joan Puig, dirigint-se als assistents de la primera trobada de col·leccionistes / AINA TORRES
I després d’anys fent-ho i d’anar coneixent els col·leccionistes sabadellencs de forma individual, ha volgut impulsar la seva trobada en una nova associació o punt de trobada que porta el nom de Col·leccionistes Grup Sabadell (CGS). Al final, tots comparteixen la passió per conservar algunes coses que en algun moment els han captivat o els han fet feliços.
L’objectiu de la primera trobada va ser posar-se cara. Conèixer els diferents col·leccionistes i saber quines col·leccions particulars té cadascú. També va servir per parlar de la història i l’actualitat de les diverses col·leccions i conversar sobre el present i el futur dels petits museus de cadascú.
Rellotges, motos, càmeres…
Un dels assistents va ser Josep Cayellas. El sabadellenc ha dedicat bona part de la seva vida a la joieria, sent pèrit joier i dedicant-se al disseny de joies. Des de jove col·lecciona rellotges de butxaca i motos clàssiques, que són les seves grans passions, entre altres objectes que també col·lecciona. Cayellas explica que “quan estimes una cosa i veus que t’agrada, pel que sigui t’hi vas aficionant”. En aquest sentit, els rellotges que aprecia més “són els del pare del meu sogre, el del meu pare i el del meu avi”. Del col·leccionisme no espera treure’n rèdit econòmic sinó intercanvi per poder completar col·leccions amb peces que no té.
Josep Cayellas, a la trobada de col·leccionistes / AINA TORRES
Jacint Ramos, per la seva part, es considera “excol·leccionista”, perquè col·leccionava segells d’Espanya i Andorra però “vaig plegar quan van sortir els que són còpies, quan vaig veure que eren un negoci, amb tirades molt llargues”. Tot i aquest desengany, no ha perdut l’afició pel col·leccionisme i hi continua estant interessat. Enrere, però, queden aquells segells gravats com una moneda, amb pintures de Velázquez, Sorolla i altres artistes i les visites a la plaça Reial de Barcelona per comprar-ne i intercanviar-ne.
Jacint Ramos havia col·leccionat segells durant molts anys / AINA TORRES
La majoria els va donar a les netes i alguns encara els conserva. Un altre cas és el d’Andreu Segura, col·leccionista de càmeres antigues, flaixos “i tot el que estigui relacionat amb la fotografia”. De petit ja guardava les xapes de la Coca-Cola i els cromos de futbol, així que suposa que “és una cosa que portes dins i així és com vas començant a col·leccionar”. Els anys l’han portat a col·leccionar més de 10.000 xapes d’ampolles de cava, però relativitza la xifra, perquè “un bon col·leccionista en pot tenir 100.000”. Com Jacint Ramos, també creu que va arribar a un punt que aquest món “es va desvirtuar”.
El col·leccionista Andreu Segura / AINA TORRES
També van assistir a la trobada els representants de Soli d’Art, “el magatzem solidari de col·leccionistes”, en paraules de Jaume Coll. Part dels beneficis d’aquest espai expositiu del carrer de Valentí Almirall (Hostafrancs) es destinen al projecte solidari Super coopera. “Tenim tot un grapat de coses realment molt curioses que agraden als col·leccionistes”, assegura Coll.
