La floristeria de l’Esther Casellas, a la Creu Alta, s’ha convertit en una espècie de lloc d’homenatge al seu fill. Fa nou anys, el Josep Sabaté, veí de Sabadell, va ser un dels passatgers que va pujar al vol 9525 de Germanwings, on van perdre la vida 149 persones. Aquest 24 de març es compleixen nou anys del tràgic succés. Des d’aleshores, la seva mare i la família li han rendit tribut, perquè, com diu ella mateixa, una persona no deixa d’existir si es continua pensant en ella.
Imatges de record de la família | David Chao
Aquell 24 de març del 2015 us canvia la vida.
Ho recordo amb molt dolor. Vaig sentir-ho a la ràdio i jo sabia que el seu avió viatjava a aquella hora. A les nou del matí m’havia trucat per preguntar-me com estava el meu pare, que era ingressat al Centenari. Em va dir que vindria divendres i que li induirien el part a la Marta [la seva dona, que estava embarassada]. Al cap d’una hora i mitja, vaig escoltar a la ràdio que s’havia estavellat l’avió. Vaig trucar el meu home i em va dir que potser era un altre vol. Però jo sabia que no. Només n’hi havia un al matí i un altre al vespre. Vaig tancar la botiga i vaig avisar al Centenari. Vam anar cap a Barcelona per fer les proves d’ADN.
Quina cruesa.
A la vida s’ha d’assumir el que ens passa. A mi m’agrada recordar-lo. Una persona deixa d’existir quan no es parla d’ell. Si no, queda dins nostre. De vegades, miro el cel i li parlo: ‘quan falti, vindré a veure’t’, li dic.
Les hores posteriors han de ser d’un dolor inimaginable.
Semblava que no pogués ser. Però, malauradament, sí que era. Ell treballava a Alemanya des de feia set mesos. Havia canviat de feina perquè tenia millors condicions i tenia previst anar-hi amb la família.
Amb el pas del temps s’han sabut detalls. Com es conviu amb la veritat?
Van córrer molts rumors sobre l’accident. També havien dit que es va estavellar per culpa d’un míssil de l’OTAN. Però jo mai m’he cregut res d’això. El que ha transcendit és que el copilot havia estat de baixa i havia dit a la seva parella que ell, quan es morís, ho faria d’una manera sonada. En el moment, vaig pensar que si és cert que hi ha algú més, podria haver fet alguna cosa per evitar que aquell home es posés a pilotar perquè no posés fi a la vida de 149 persones. No només hi era el meu fill. Era gent que no tenia cap culpa de res.
Com ha evolucionat el teu sentiment?
Al principi, venien dues noies a conversar amb mi. Però al cap de dos mesos vaig parlar amb elles perquè deixessin de venir. Ja sabia què havia de fer. M’anava bé, però era jo qui havia de sortir-ne, amb el suport del meu marit, la meva filla i els meus nets. Hem fet pinya tota la família. Vaig veure que havia de superar-ho perquè ell no voldria que estigués trista.
Quanta valentia.
Tinc clients que els ha passat amb els seus fills i han hagut de prendre medicació. Però quan ho deixes, torna i tard o d’hora ho has de superar.
I la família?
El meu marit és d’una altra manera i ho porta per dins. Sovint vaig a La Salut. En una olivera d’allà vam deixar les seves cendres, amb els nens, fent un sot. Molts diumenges hi vaig, li porto una floreta i estic tranquil·la a prop seu.
Imatges de record de la família | David Chao
Els homenatges no han parat, també al Diari, on s’anuncia la missa en el seu record.
Molta gent que el coneixia i l’estimava venen. És molt bonic veure que la gent respon. Vaig estar quinze dies tancada a la botiga després del succés i la gent venia a deixar cartes, flors i espelmes. La gent de la Creu Alta és molt bonica i m’ha ajudat molt. Soc una persona tan petita i, en canvi, com va respondre la gent va ser aclaparador. Em vaig sentir molt acollida. I va ser molt important. Tinc 70 anys i en fa cinc que em podria haver jubilat. Però aquí, amb les flors, que són vives, i la gent que ve… Em fa sentir viva. Per això tinc tantes fotografies aquí. Hi soc moltes hores i les miro. I no estic sola.
És la millor manera de recordar-lo.
Em sap greu pels nens, perquè no tenen el seu pare. Però penso que continua present. L’altre dia, la seva filla va venir a sopar i li va fer un dibuix. ‘Pel papi, que demà és el seu sant i a més és el Dia del Pare’. Li vaig dir que ho posés al pati perquè ho veiés des del cel i estigués content.
