“La gent va fer un canvi de mentalitat, abans hi havia una desconfiança a comprar per internet i un pensament que no sabies què t’arribaria. Ara anem a més i els mercats tradicionals ens hem de reinventar per seguir vius”, apunta Núria Castillo, expresidenta de l’associació de marxants de Sabadell.
L’auge del mercat digital i l’e-commerce, especialment després de la pandèmia, està destruint una tradició de tota la vida: els mercadets. A Sabadell hi ha sis mercats ambulants. Segons l’Ajuntament, el del Centre dels dilluns compta amb 57 parades, el de la Creu Alta els dimarts amb 56, el de Torre-romeu dels dimecres té únicament tres parades, el de Campoamor dels dijous compta amb 89 i els dos de cap de setmana, el dels Merinals del dissabte en té 69 i el del diumenge és el més multitudinari i típic situat a la Zona Hermètica i amb més d’un centenar de llocs de venda. A més, de dimarts a dissabte al voltant del Mercat Central hi ha el de pagesos i els diumenges el de brocanters i col·leccionistes amb una vintena i més de quaranta parades, respectivament.
“Des de la pandèmia la gent ha canviat els hàbits”
Però, com afecta realment el mercat digital i les grans plataformes de venda per internet als paradistes? “Des de la pandèmia hem notat que la gent ha canviat els hàbits i fa vida per internet i des de casa, especialment els joves”, explica la Marta que té una parada de coixins amb més de 50 anys d’antiguitat i ha viscut tot el procés. El costum de sortir al mercat s’ha perdut i ara, les noves generacions, prefereixen entrar a internet i trobar aquell producte que buscaven i les mil opcions més que t’ofereixen a l’instant. I, a més, t’ho porten a casa.
La majoria dels comerciants opinen que el futur dels mercats ambulants no és gaire esperançador: “és un procés que vam començar fa temps i que s’ha accelerat. En cinc anys segurament estarem tots amb l’aigua al coll. Les grans superfícies es van menjant el petit comerç”, afirma la Conxita, que té una parada des de fa 20 anys.
El mercat de Zona Hermètica manté viva l’essència
El mercat setmanal més concorregut de Sabadell és el del carrer Costa i Deu. Més d’un centenar de parades omplen tota la zona cada diumenge i la multitud continua sent protagonista. De fet, fins i tot alguns paradistes no han notat gaire canvi amb la pujada del comerç digital: “al final la gent sempre torna al mercat”, assevera l’Antonio Cabello que fa 40 anys que ven el seu producte. “Sí que és un problema, però forma part de la globalització. Al final sempre hi ha clients que prefereixen el tracte personalitzat que tenen aquí”, afegeix.
El mercat dels diumenges continua creant gran expectació. / David Chao
A l’altra cara de la moneda es troba el dels Merinals que fa menys d’un mes va canviar la seva ubicació fins al carrer Quebec buscant recuperar l’afluència que va tenir just després de la pandèmia en el lloc. “Quan va acabar la covid la gent volia sortir de casa i ho vam notar. Ara, estem tots a punt de fer fallida. Estic buscant feina i la meva dona també perquè amb el que traiem del mercat ja no ens dona per viure”, reconeix el Manuel que afirma amb rotunditat que “en pocs anys no existirà aquest tipus de comerç i serà tot per internet”.
Un creixement en el comerç digital del 43% en quatre anys
Al final, tots coincideixen: els mercats van perdent vida i l’edat mitjana dels compradors habituals és massa alta perquè es sostingui molt més en el temps. Però, quant ha pujat el comerç digital en els darrers anys? És realment el problema? Comparant les dades de la CNMC de volum de negoci de l’e-commerce a Espanya entre el tercer trimestre del 2023 i el mateix període del 2019, just abans de la pandèmia, la diferència és abismal. El creixement és del 43% entre unes xifres i les altres amb un augment superior als nou mil milions d’euros en aquest període.
Però no només moren pel comerç digital. Si els joves compradors donen l’esquena als mercats ambulants, els venedors no són l’excepció. El relleu generacional a les parades és un tema que preocupa als paradistes. “Els que es jubilen en molts casos no tenen relleu, perquè els fills o nets no estan interessats en aquest món. Els negocis amb més tradició familiar són els del poble gitano i també estan entrant ara molts pakistanesos”, afirma Núria Castillo.
Alguns sí que intenten reinventar-se i aprofitar les xarxes per a promocionar el producte tot i que sigui “unir-te a l’enemic”. Venent a través d’aquests canals consideren que “és més fàcil arribar als joves”, però també ho veuen com “perdre l’essència i el tracte personalitzat que ens caracteritza”. El que queda clar és que els mercats tenen data de caducitat si no hi ha un canvi radical en els propers anys.
